RHS és l’abreviatura que he utilitzat centenars de
vegades per identificar l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, en Ricard Herrero i
Suñer. Si voleu, aquest és un tractament molt arxivístic, codificat i fred, més
propi dels motors de cerca de les bases de dades que no pas de l’explosivitat
del caràcter d’aquella mena de Lou Reed cristinenc que, dia sí, dia també,
entrava a l’Ajuntament al crit de “Catalunya!”. Sí, durant un temps el
vam sentir dir això al creuar la porta, a primera hora del matí. Bé, això quan
estava de bon humor –que no era pas sempre.
Vaig treballar amb ell el període 2005 - 2011 i el
que exposaré a continuació sobre aquests anys és un punt de vista
necessàriament incomplet. En Ricard devia tenir gent descontenta, com deuen
tenir molts alcaldes. Jo mateix m’hi havia enfadat algun cop, segurament.
L’obra de govern, a més, va desgastant amb el temps. De tot això en sóc
conscient, però el que conec a fons és el conjunt de sinergies que va generar
en el terreny de la cultura, el patrimoni, la recerca i l’arxiu municipal. És
des d’aquest prisma tan parcial que puc –i sento la necessitat de– parlar
d’ell.
El mateix any 2005, en què jo començava al
capdavant del servei d’arxiu, en Ricard em va encarregar la preparació d’alguns
actes al voltant del 150 aniversari del municipi, començant per una primera
exposició (2006) i em proposà com a tècnic al recentment creat Espai del Metge
Rural, un àmbit de recerca i divulgació participat pels tres municipis de la
Vall d’Aro. En paral·lel, vam acordar treballar en el disseny dels paràmetres
de gestió de la documentació administrativa de l’Ajuntament –es van enquestar
les àrees per tenir una diagnosi (2006), es va elaborar el Quadre de
Classificació (2007) i, després, es va impartir un curs de gestió de documents
als i les administratives de la casa (2008).
Aquesta doble vessant –cultural i administrativa–
de l’Arxiu crec que en Ricard la va tenir sempre present. Des de 2007, a més,
em plantejà la possibilitat d’acollir un estudiant d’història, en Gerard
Fogueras, el qual acabaria cursant arxivística i esdevenint un professional
contractat per a desenvolupar projectes concrets. Això ens va permetre créixer.
En Gerard, per exemple, participaria en els dos llibres de la Col·lecció d’Estudis
Cristinencs que l’alcalde es va preocupar d’impulsar (2008, 2009), un sobre el
naixement del municipi, l’altre sobre la Guerra Civil.
A partir del 2009, un cop l’arxiu disposava de les
eines de gestió essencials i la documentació havia estat reinventariada gairebé
al complet –documents gràfics inclosos–, vam acordar fer un pas decidit cap a
l’administració electrònica, amb la vista posada a un futur programa de gestió
d’expedients. I, com de costum, continuàrem insistint en el terreny de la
recerca i la difusió: el 2010 es va editar un DVD amb testimonis orals de la
Guerra Civil i la postguerra i, alhora, es va donar forma a una comissió
ciutadana que assessorà l’arxiu el camp dels projectes culturals, tasca a la
qual es lliurà en Ricard –que creia fermament en això de la participació col·lectiva.
Crec que és de justícia reconèixer el mèrits que
va tenir en Ricard en tot plegat i la fe que va dipositar en aquests
projectes. Santa Cristina li deu la remodelació del servei d’arxiu i la
institucionalització de la recerca històrica al municipi. Fins llavors, els
treballs procedien de la investigació amateur, de periodicitat irregular, amb
la sola excepció del llibre d’en Gerard Bussot, Recull d’imatges i comentaris (1991). Cal tenir en compte que fou
l’impulsor, també, del conveni entre l’Ajuntament i l’Institut del Patrimoni
Cultural de la Universitat de Girona, fruit del qual es van endegar tres
excavacions arqueològiques i s’editaren tres bons llibres que fins ara no
havia esmentat:- Aicart Hereu, Francesc; Nolla i Brufau, Josep M; Vivo i Llorca, Jordi. La plana Basarda. Història i arqueologia d'un jaciment maleït (2007).
- Aicart, Francesc; Nolla, Josep Maria; Palahí, Lluís. L'Església Vella de Santa Cristina d'Aro. Del monument tardoantic a l'església medieval (2008).
- Aicart Hereu, Francesc; Auladell Agulló, Marc; Vivo Llorca, Jordi. El castell de la Roca. Les empremtes d'una fortalesa fantasma a Solius (2010).
Tinc la sensació, però, que els sis anys que vam
treballar plegats ho vam fer a destemps. Mentre ell sempre va tendir a reforçar
un xic més la vessant cultural de l’Arxiu, jo vaig intentar assentar els
criteris de gestió documental. En canvi, ara que no hi és, l’Arxiu ja disposa de
les eines de gestió essencials i, per tant, es podria insistir més en l’acció cultural.
Què hi farem, Ricard. Estic segur que ho entens.
Fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada