S'exigeix pietat a l'hora de llegir i/o analitzar el text perquè:
1. Tenia 26 anys.
2. El 1999 no hi havia Internet -bé, n'hi havia però no s'hi trobava gairebé res, i menys sobre hardcore. El text està fet a base d'articles a revistes i fanzines. Tot paper!
3. Fins els anys 2000 no vaig començar a elaborar textos de recerca històrica amb un xic de cara i ulls. Això vindria a ser una mena d'assaig previ.
Benvinguts a un món que em va apassionar i, sempre que hi torno, el torno a trobar fascinant.
“EL HARDCORE ES JODIDAMENTE MARAVILLOSO”
(Sacrilege B.C., 1989)
SUMARI
1. Antecedents
1.1. Evolució del macrogènere rock fins al punk
1.2. El punk com a fenomen musical i social de trencament
2. Primera etapa (1980-1981): el naixement d’un gènere
2.1. Escenes
2.1.1. UK
2.1.2. USA (costa est)
2.1.3. USA (costa oest)
2.1.4. USA (sud)
2.1.5. Canadà
2.2. El thrash metal: camins paral·lels
2.3. Conclusions
3. Segona etapa (1982-1983): la consolidació
3.1. Escenes
3.1.1. UK
3.1.2. USA (costa est)
3.1.3. USA (costa oest)
3.1.4. USA (sud)
3.1.5. Canadà
3.1.6. Europa nord
3.1.7. Europa sud
3.2. Conclusions
4. Tercera etapa (1984-1986): el hardcore metal i el melòdic
4.1. Escenes
4.1.1. UK
4.1.2. USA (costa est)
4.1.3. USA (costa oest)
4.1.4. USA (sud)
4.1.5. USA (Seattle)
4.1.6. Canadà
4.1.7. Europa nord
4.1.8. Europa sud
4.1.9. Austràlia
4.2. Gèneres bastards: hardcore barrejat amb...
4.2.1. Heavy i power metal
4.2.2. Thrash, power, speed i black metal
4.2.3. Punk i rock’n’roll sorollós
4.2.4. Punk
4.2.5. Punk, ska i oi
4.2.6. Punk-rock i punk-pop
4.2.7. Post-punk, funk i experimental
4.2.8. Grindcore
4.2.9. Recopilatoris amb gèneres diversos
5. Quarta etapa (1987-1990): la gran eclosió
5.1. Escenes
5.1.1. UK
5.1.2. USA (costa est)
5.1.3. USA (costa oest)
5.1.4. USA (sud)
5.1.5. USA (Chicago)
5.1.6. USA (Seattle)
5.1.7. Canadà
5.1.8. Europa nord
5.1.9. Europa sud
5.1.10. Austràlia
5.1.11. Brasil
5.1.12. Japó
5.1.13. Origen desconegut
5.2. Gèneres bastards: hardcore barrejat amb...
5.2.1. Heavy i power metal
5.2.2. Thrash, power i speed metal
5.2.3. Punk i rock’n’roll sorollós
5.2.4. Punk
5.2.5. Punk, ska i oi
5.2.6. Punk-rock i punk-pop
5.2.7. Post-punk
5.2.8. Experimental
5.2.9. Hip-hop i funk
5.2.10. Grindcore
6. Recopilatoris posteriors amb temes de l’època
7. Bibliografia emprada i bàsica
8.
Proposta d’audició en base a 20 discos
representatius
...
1.
Antecedents
1.1.
Evolució del macrogènere rock fins al punk
L’evolució de la música rock ha donat a llum,
al llarg dels anys, a infinitat d’estils i subestils: el canvi i la novetat són
constants implícites en el macrogènere rock.
Del jazz i el blues va sorgir el rock, tocat
amb instruments elèctrics, a mitjans dels 50. Els anys 60 van servir per
popularitzar aquesta música i consolidar-la com un fenomen regular i habitual
entre la gent, sobretot jove. Van sorgir, també, diverses maneres d’interpretar
el rock, o sigui, diferents “estils”: pop, surf, rhythm & blues, garage,
psiquedèlia, folk rock, rock simfònic, rock progressiu, hard rock, etc. Alguns
d’aquests estils van continuar durant els 70, altres es van transformar, donant
a lloc a nous moviments i també en van néixer de nous. En definitiva, des de
finals dels 60 i en la dècada dels 70 el rock pren proporcions desmesurades a
nivell musical. També a nivell social, per tant, esdevé un gran negoci.
La reacció més clarament oposada al
desmesurat barroquisme de les estructures musicals (música complicada i
missatge oral ambigu, conformista o clixé), al gran negoci que fan les empreses
muntades al voltant de la música rock i a la crisi social (problemes amb
l’abastiment de petroli del món occidental del 73: el capitalisme no funciona i
oprimeix al jove, el comunisme existent és una dictadura més…) prové del
moviment punk, el qual, per això mateix, és un nou estil i una nova actitud.
Altres nous estils dels 70 com el glam rock, el heavy metal o el disco no
tenien com a objectiu principal qüestionar les estructures del rock.
1.2.
El punk com a fenomen musical i social de trencament
El punk neix pels volts del 77, tant a UK com
a USA, per bé que és a UK on pren un caire més reivindicatiu. La música punk
intenta recuperar la frescor de l’autèntic rock’n’roll dels 50. No estableix
parentiu amb cap estil dels anys 60, excepte, potser, amb algun sector del
garage, però no és el seu referent principal. Per tant, a nivell musical és un
revival que salta enrere més de 20 anys, recupera el rock’n’roll (estructures
musicals) i el reinterpreta amb un so innovador molt més elèctric,
distorsionat, ràpid i cru. Als USA el punk beu també de les fonts de grups com
New York Dolls o Stooges (amb Iggy Pop), de primera meitat dels 70. Altres
bandes no considerades punks també van recuperar el rock’n’roll, però no van
arribar a tenir la repercussió provocadora dels punks.
A nivell de lletres, el punk parla dels temes
que més preocupen al moviment: es deixen de banda les lletres del rock’n’roll
dels 50 i es canta sobre problemes socials del carrer que afecten als joves o
sobre l’estat de podridura que ha assolit el negoci del rock. A USA les lletres
no són tan crítiques.
A UK la massa social que va engendrar el
moviment punk estava formada per joves sense feina, amb poques perspectives de
progressar en el futur. Aquesta massa havia estat l’oient potencial de la
música punk, ja que no veia representats els seus sentiments en el rock
simfònic, progressiu i hard, ni amb la tendència més comercial del rock. La
ràbia i frustració de molta gent no tenien representants en la música de
l’època. Per això el punk va sorgir com a resposta musical a les frustracions
d’aquesta gent, demostrant que no calien grans muntatges per als concerts, ni
contractes multimilionaris amb discogràfiques, només les ganes d’expressar-se i
els instruments bàsics (baix, bateria, guitarra i veu), sense formació musical,
si calia. Satisfeien la necessitat de tornar al gra eliminant la palla.
Els màxims representant
d’aquesta escena van ser Sex Pistols, Damned, Clash, Stranglers… a UK; i
Ramones, Misfits, Dead Kennedys, Dead Boys, Dictators… a USA. Uns més que
d’altres tenien una imatge descarada, eren provocatius i buscaven el rebuig i
la crítica. El punk es va cremar molt ràpid i va desaparèixer com a moviment a
finals dels 70. Havia estat una explosió incontinguda que va malbaratar totes
les seves energies en poc temps.
El punk (música i actitud) es pot considerar
el pare directe del primer hardcore. De fet aquest segueix les pautes marcades
en quant a música i textos: cançons curtes, basades en l’estructura del
rock’n’roll, concises, ràpides, dures, enèrgiques, de so brut i distorsionat,
amb el ja clàssic ritme de bateria “tu-pa-tu-pa” i amb les també clàssiques
introduccions de cançons amb el baix. Tot això en un grau superior i amb menys
melodia. També inventa una nova manera de composar riffs de guitarra.
S’assemblen als riffs punks però són més malèfics i inquietants. És difícil
d’explicar. En quant als textos, milloren el pessimisme punk i passen de la
crítica-vòmit a la crítica de construcció (no unànimement).
Bandes punks amb un pes específic en el
naixement hc poden ser: The Zeros, Misfits, Ramones, Germs, Dickies, Stiff
Little Fingers, Dead Kennedys, Weirdos, X, Dead Boys… També Red Cross, 45
Grave, Angry Samoans…, apart de les bandes clàssiques punks ja mencionades. Tot
aquest paquet de bandes era de finals dels 70. Amb el temps el hc perdria part
del sentit de l’humor i de la irresponsabilitat d’aquestes bandes
Cal tenir en compte el tema “Blitzkrieg Bop”
dels Ramones com a una de les pedres filosofals del hc: des de llavors els nous
grups tenien uns fonaments a nivell melòdic i d’estructura on basar-se per
composar.
En els orígens del hardcore hi ha, també, un
grup singular que va influir possiblement algunes bandes: es tracta de
Mötorhead, grup considerat heavy, però que gràcies a la seva actitud (contacte
amb el públic, amants de les farres nocturnes, indumentària de texans i
camisetes, lletres realistes, veneració pel rock’n’roll) i a la seva música
súper-cafre va esdevenir un referent més. De Mötorhead es va aprofitar
l’actitud i la guarreria del seu so (distorsió brutal en el baix, la guitarra i
la veu). També ens podem fixar en Plasmatics, grup de la Wendy’O’Williams, que
va flirtejar amb el heavy i el punk més guarro sense despentinar-se.
Segons els mallorquins Cerebros
Exprimidos “el hc és punk rock”. “En el 77 ja es parlava de qui era hc i qui
no: s’havia de separar els autèntics punks dels falsos (…) per això es va dir
hc als que estaven en el punk i no per la moda (…) Gràcies al hc ara el punk no
és conegut com una moda que hi va haver en el 77. Avui en dia al hc l’han
intentat separar del punk”. Aquesta és una versió de la història que no he
sentit a ningú més. La paraula hc va aparèixer tan aviat? És dubtós, però és
una opinió més, tan vàlida com qualsevol altra.
En definitiva, crec que el hardcore és un graó
més de l’evolució. I, per bé que és un graó certament molt original, en el que
la ideologia i, per tant, les lletres prenen un paper important, no crec que
sigui un estadi tan diferent als altres pels que ha passat el rock, així doncs
no estic d’acord en la creença tan popular entre alguns membres de l’escena
hardcore actual de que el hardcore és un punt i apart. Tampoc crec en les
afirmacions de que “el hardcore és unitat” o “som una sola escena”, ja que dins
del moviment trobem ideològicament representats tant a anarquistes com a
pseudo-feixistes (skins no gaire “red”, hard-line –mètode totalitari per
expandir les idees-…). A nivell musical hi trobem tant a punks de 2ª generació
com als estils metal, melòdic o pre-grind (p.ex: Discharge, C.O.C., Bad
Religion, Unseen Terror).
Dit això, cal aclarir que en
aquest treball em baso en una separació, possiblement subjectiva, en 4 etapes
del moviment hardcore en els seus primers 10 anys d’història (1980-1990). La
primera etapa va del 80 al 81; la segona, del 82 al 83; la tercera, del 84 al
86 i la quarta, del 87 al 90. Dins de cada etapa agrupo els continguts per
escenes. Tot seguit encetem la primera etapa.
2.
Primera etapa (1980-1981): el naixement d’un gènere
D’altra
banda, es podria dir que el hardcore se’l van inventar els negres. O uns negres
sota el nom de Bad Brains (apareguts a Washington i traslladats més tard a New
York). Llavors vindrien Discharge (UK), Teen Idles (Costa est USA), Black Flag
(Costa Oest), Misfits (Costa est), Minutemen (Costa Oest) i SOA (Costa est).
Totes aquestes bandes van plasmar els seus temes en una gravació abans que Bad
Brains, els quals només van poder gravar les cançons, sense poder-les veure
editades.
Tot aquest
reguitzell de bandes apareixen abans que els venerats Minor Threat, que són
considerats els pares de l’invent: punk accelerat, brut i contundent, lletres
que reflectien les inquietuds dels joves de l’època i imatge de carrer. També
cal dir que tant Misfits com Black Flag com Discharge van començar com a bandes
de punk (les dues primeres el 77 i 78 respectivament, la tercera el 80), però
van editar, totes el 80, algun tema que podia ser concebut com a hardcore. El
fet que parlem de Discharge com a banda hardcore demostra que aquest estil, a
principis dels 80, no era un fenomen estrictament americà, per bé que
majoritàriament ho fos.
El calendari
comercial (*1) del 80 fou aquest:
1980
|
||||||||||||
gen
|
feb
|
mar
|
abr
|
mai
|
jun
|
jul
|
ag
|
set
|
oct
|
nov
|
des
|
|
USA Costa Est
|
||||||||||||
Bad Brains
|
1 SG
|
1 SG
|
||||||||||
SOA
|
1 EP
|
|||||||||||
Teen Idles (*2)
|
2 Ma
|
1 EP
|
||||||||||
Untouchables
|
1 Ma
|
|||||||||||
USA Costa Oest
|
||||||||||||
Bad Religion
|
1 EP
|
|||||||||||
Black Flag (*2)
|
2 EP
|
|||||||||||
Circle Jerks
|
1 Ma
|
|||||||||||
Minutemen
|
1 EP
|
|||||||||||
UK
|
||||||||||||
Discharge
|
1 SG
|
1 LP
|
||||||||||
(*1)
Comercial en el sentit que es reflecteixen les edicions discogràfiques i
maquetes dels primers grups hardcore, productes que tenen una finalitat
comercial.
(*2) Tant
Teen Idles com Black Flag van tenir edicions abans que les que aquí consten,
però no les considero estilísticament hardcore, sinó punk.
Així
doncs en aquesta època veiem néixer 3 escenes. Entrarem en detall en cadascuna
d’elles. Abans, però, esmentem l’existència d’un interessant recopilatori de de
bandes de vàries escenes:
·
Varis: Let
them eat jellybeans (LP, 81) del segell Alternative Tentacles (San
Francisco, Califòrnia), amb Bad Brains –de New York-…
2.1.
Escenes
L’escena de Washington DC ben aviat va tendir
a parir grups que tocaven a pinyó fixe: era l’escena més descarnada dels inicis
del hc, junt amb la mala llet britànica de Discharge. En canvi, la majoria de
bandes hardcore de Califòrnia començarien estant bastant arrelades encara a
l’estil punk.
2.1.1.
UK
Bruce Pavitt, del segell Sub Pop, parla
d’aquests primers anys dient que mentre a UK hi havia la música dels Nous
Romàntics, els USA oferien el hardcore. Em pregunto: no compta per res el hc
britànic? A UK, Discharge són els pioners. L’escena aquí és poc abundant però
autèntica, i té aquell gust autènticament britànic.
Cal tenir en compte una gira
que va sacsejar algun fonament, com va ser la protagonitzada per Discharge, The
Exploited i 3 bandes més. La gira es va denominar Apocalypse punk tour i es va
realitzar el 81. Ens hem de fixar en el terme “punk” donat genèricament com a
definició d’aquests grups. Al meu entendre, Discharge és una banda
autènticament hardcore per la seva manera de tocar i sonar. El cas d’Exploited
no és tan clar. En tot cas hi ha molta gent que els considera punks de 2ª
generació.
·
Chaos
U.K.: grup anglès que des del 80 evolucionarà del punk
de 2ª generació al hardcore. El 79 ja tocaven i havien gravat alguna cosa.
·
Discharge:
grup de Stoke-on-Frent Staffordshire, que va començar el 77. Van prendre
ràpidament una forta orientació de crítica política. El febrer del 80 fitxen
per Clay i el 12 del mateix mes treuen el primer disc, un SG. El mateix any
treuen Realities of war (LP, 29 març 80), Fight back (LP, 80) i Decontrol
(LP, 80). Prolífics, exitosos en les vendes dels seus discs i profetes –entre
d’altres– de l’autèntic hardcore d’aquella època. Així es pot definir a
Discharge en el seu primer any de vida discogràfic i en el primer any de vida
del hardcore. També van començar una extensa gira de 2 anys per Europa junt a
altres bandes com Exploited. L’any següent van treure el Why (EP o LP,
81). Van abanderar la cultura de la joventut desil·lusionada per l’apatia dels
80.
Bandes
no-estrictament hardcore, però d’interès:
·
Conflict
·
Disorder
·
The Exploited: es
van situar entre el punk de segona generació i el hardcore. Els seus dos
primers discos poden ser considerats dos clàssics del moviment punk. Van editar
els SGs Army life (SG, 80), Exploited barmy army (SG, 81), Dogs
of war (SG, 81), Dead cities (SG, 81), Don’t let’em grind
(EP, 81), compartit amb Anti-Pasti i amb temes en directe, YOP (SG, 81),
compartit amb Infa Riot i Chron Gen. El 81 van estar de gira amb Discharge i 3
bandes punks (l’Apocalypse punk tour). Amb “Dead cities” van entrar al Top of
The Pops. Comptaven amb un ex-squatter a les seves files, però també hi ha qui
diu que pertanyien al partit polític National Front, abanderat del moviment
nazi a UK. No ho nego, però tampoc és fàcil de creure, tot i l’estupidesa de la
seva imatge i d’alguns dels seus temes. Més rumors: el cantant tenia un càrrec
a l’exèrcit, però d’altra banda les lletres que escrivia no semblen
correspondre a aquest fet. Altres discos: Punks not dead (LP), un
clàssic de l’època. Crec que Exploited entra al món del hc (musicalment) amb la
composició del tema “Blown to bits”, de finals del 81, inclòs al SG “Dogs of
war”. A partir d’això el seu estil tendiria cap aquí.
·
Varis: Apocalypse punk tour 1981 (LP, 92) recull temes en directe del llegendari tour que van protagonitzar bandes hardcore-punk
com Discharge i Exploited i d’altres més punk com Chron-Gen, Anti-Pasti i
Anti-Nowhere League.
2.1.2.
USA (costa est)
L’escena del Nord Est d’USA la formen bandes
de tres nuclis bàsics: New York, Washington i Ohio. Com a escena, tot i ser de
les primeres, no va fructificar plenament fins el 81.
Dins del naixent moviment hardcore es va
crear, ja des del 80, un subgrup de bandes i públic anomenat després “hardcore
positiu”. Estava format per gent que pensava diferent de la majoria de bandes
punks i hardcore de l’època, ja que defensava un model de vida sense drogues
(incloent-hi l’alcohol i el tabac) i més sa, rebutjant l’antiga actitud punk
nord-americana de les grans metròpolis, que consistia en estar tirat borratxo i
fins al cul de drogues. El sector de hardcore positiu té els orígens en els
concerts de punk de finals dels 70. En aquests concerts no es deixava entrar a
menors de 21 anys perquè era un públic no rendible pels organitzadors, ja que
aquests vivien de la venda d’alcohol i als menors de 21 anys estava prohibit
servir-los begudes alcohòliques. Això feia que aquests joves quasi no
tinguessin oportunitat de veure concerts, excepte si hi havia, de tant en tant,
un concert per a totes les edats, en els que als menors se’ls dibuixava a la mà
una gran “X” amb retolador perquè els de la barra sabessin que no se’ls podia
vendre alcohol.
Més endavant aquesta “X” es va convertir en
símbol d’un nou sector de gent –menor de 21 anys o no- que rebutjava prendre
alcohol i vendre’l als concerts que ells mateixos organitzaven, alquilant
petites sales, presentant els seus propis grups i oferint un espectacle
totalment alternatiu al hardcore existent -sociològicament parlant, ja que
musicalment tenia poques diferències. D’aquesta manera va néixer el hardcore
positiu, congregant a un sector del públic, a bandes que parlaven del tema i a fanzines dedicats a difondre aquestes
idees, molt originals dins del hardcore i fins i tot sense precedents en 30
anys de la història del rock. Quedaven enterrats el negativisme punk i el “no
future”, la qual cosa va atreure nova gent que abans no s’havia interessat pel
punk. Una cançó que defineix bàsicament el pensament d’aquest sector va ser
“Straight edge” de Minor Threat, pertanyent al seu primer EP. La lletra diu: “Jo sóc una persona com tu però tinc millors
coses a fer que estar assegut i destruir el meu cap / fumar droga, estar tirat
amb els morts vivents, fotent-me merda blanca pel nas, estar de “baixon” en els
concerts. Jo no penso en el speed; no el necessito. Sempre vull estar dempeus,
mai no vull anar amb muletes”. Gràcies a aquesta cançó, al moviment positiu
també se’l va anomenar, després, Straight edge (SXE), i als seus simpatitzants
–amb la creu a la mà o sense-, Straighters. Els Straighters i seguidors del
hardcore en general solien rapar-se el cap i ballar enèrgicament als concerts.
Un segell important en aquesta època va ser
Dischord Records, creat a Washington D.C. (Costa Est). Aquesta és una ciutat
que no pertany a cap estat: és una regió autònoma del Districte de Columbia que
està a 350 km. al sud de New York. A principis dels 80, l’ambient era
universitari, negre, de negocis, altament criminal al voltant de la droga i
polític (hi ha la seu d’institucions importants): una barreja explosiva. Els
seus fundadors (de Dischord, no de Washington DC) van ser Ian McKaye i Jeff
Nelson. La fundació tenia per objectiu editar material del seu grup (en aquell
moment estaven a Teen Idles) i d’altres (tots ells ràpids, sorollosos i, la
majoria, de la ciutat). Dischord va començar a existir amb l’objectiu d’editar
música hardcore, la qual no interessava a les grans companyies discogràfiques,
per això “Dischord” i “hardcore” van començar a esdevenir sinònims. Els tres
primers llançaments van ser: el primer EP de Teen Idles, grup en el qual tocava
Ian McKaye; el primer EP de SOA; i el primer EP de Minor Threat, nova banda de
McKaye un cop desapareguts els Teen Idles. Altres bandes positives van ser:
Governement Issue, Necros o Youth Brigade (els de Washington). El sector del
“hardcore positiu” va donar els seus fruits vinílics principalment a través de
Dischord Records, a finals del 80. Dischord serà recordat per ser el segell que
tant va ajudar al hc en els seus inicis, ja que, al ser una independent
comandada per membres de grups de l’escena, creia en el que editava i, a més,
va aplicar una política de preus assequibles.
El moviment positiu va influir a gran part de
seguidors i bandes de hardcore, però tot i ser la cultura hardcore dominant i
expandir-se a nivell mundial, van existir altres bandes que no combregaven amb
aquestes idees i se’n van mantenir al marge, per això no s’ha de confondre
hardcore amb “positivisme”: el primer és el conjunt de diferents sectors i el
segon una corrent d’aquest. El moviment Straight Edge va néixer a Washington
DC, i es va estendre en anys posteriors sobretot a New York, també a Europa.
Com veurem, a la Costa Oest també hi havia grups “positius”, però no Straight
Edge.
·
Artificial Peace: el
novembre del 81 graven per Dischord.
·
Bad Brains:
procedents de Washington DC i traslladats a New York el 79. Van començar el
77!. Influïts per Dead Boys, Sex Pistols, Damned… Escoltaven aquesta música i
pensaven “nosaltres podem fer merda com aquesta” (Darryl). Mind Power va ser el
primer nom de la banda, el 79. Van començar fusionant l’electricitat punk amb
músics com Lenny White, Return to Forever i Mahvisnu Orchestra (músiques
ètniques). El juny de 1979 van gravar uns temes a l’estudi, que no serien
publicats fins el 97, sota el nom de Black Dots (LP). La gravació ens mostra
les intencions del Bad Brains per al futur. És la pedra filosofal del HC, on
podem trobar els primers temes del gènere. El 80 van gravar 24 cançons en una
cinta, entre les quals s’hi troben els primers míssils de hardcore prehistòric
barrejats amb referències als Clash, al reggae, a Harry Belafonte… També el 80
van editar el Cum to play (SG), inclòs després en el recopilatori Let
them eat jellybeans (LP) del segell Alternative Tentacles. Aquest grup
venia a demostrar que el hardcore no era un estil exclusiu dels blancs: Bad
Brains estava format per 4 negres (rastafaris!). Segons Thurston Moore (membre
de Sonic Youth i “caçatalents”), el hc comença amb aquest grup. És cert si
considerem que el 79 els Bad Brains ja havien gravat temes d’autèntic hardcore,
encara que només haguessin estat plasmats en cintes demo. Fins els 80 les altres bandes no arrencarien el vol. Tot i
ser de Washington DC, no van entrar mai a la Dischord perquè eren grans amants
dels porros: constantment anaven fumats, però no es drogaven a l’estil punk, ho
feien per assolir un contacte més directe amb Jah, el déu rastafari. Crec que
el 81 van editar una maqueta titulada com un disc posterior seu: Rock for
light.
·
Dead Line: el
setembre del 81 graven uns temes per Dischord, amb un estil molt original, no
tant ràpid com el hc comú, però més variat.
·
Government Issue (G.I.): Legless
bull (EP, juliol 81). Quart disc de Dischord, col·laborant amb Fountain of
Youth, un altre segell de Washington DC. Contenia 10 temes, alguns d’ells
inclosos al posterior recopilatori Flex your head.
·
Iron Cross:
entre abril i agost del 81 graven per Dischord.
·
The Meatmen: de
Washington DC. Hc amb textos ridículs.
·
Minor Threat: es
van formar el novembre del 80. No van ser els primers però van sortir aviat. La
seva actitud no va ser sorollosa, però van marcar profundament. És per tot això
que són el grup insígnia de tot el moviment, influència d’influències. Sempre
seran considerats els autèntics pares i en part és just que sigui així. Minor
Threat (EP 7”, abril del 81). Tercer
disc de Dischord: 8 cançons de bon hardcore amb lletres treballades que
representaven el pensament de molts joves. L’EP es va convertir en el màxim
referent del hardcore positiu, tot i que va sortir després dels EPs de SOA i
Teen Idles. Entre les 8 cançons hi havia “Straight edge”, himne del sector
“positiu”. El segon disc va ser In my eyes (EP 7”, agost 81). 4 temes.
Sisè treball de Dischord. Després d’aquest, el setembre, vindrà un període de
separació, que semblava definitiu però que duraria fins el 83.
·
Necros: van treure
2 EPs. El segon contenia 9 temes i era el cinquè (?) treball de Dischord (entre
jul 81 i finals 81), en col·laboració amb Touch & Go, ja que el grup era
d’Ohio.
·
Red C.: el
desembre del 81 graven uns temes per Dischord.
·
S.O.A. (State of Alert):
neixen l’octubre del 80. No policy (EP, desembre del 80-febrer del 81).
Segon disc de Dischord, 10 temes, alguns d’ells al recopilatori Flex your
head. Banda de hc “positiu” que es desfarà el juliol del 81. Hi debutà com
a cantant Henry Gardfield, conegut com a Henry Rollins, el qual es va unir
després a Black Flag. En Henry, malgrat ser originari de Washington DC,
acabaria recalant en bandes de la Costa Oest.
·
The Untouchables: de
Washington DC. Fundats l’octubre del 79. Entre el feb i l’abr del 80 graven una
primera maqueta. La segona és del juliol del 80, temes inclosos al Flex your
head. Es desfan el gen 81.
·
Youth Brigade (Washington DC): no confondre amb els californians del disc Sink with
California, que també solien moure’s per ambients hardcore (el segell BYO),
però que eren una mescla de punk i heavy. Aquests provenien de Washington DC.
Van editar Possible (EP, 2ª meitat del 81) (també titulat Welcome,
o aquest era un altre disc?), setè disc
de Dischord. 7 temes. Com a cantant hi havia Nathan Strejcek, ex-Teen Idles.
Tenen alguns temes al Flex your head.
·
Void: primer van
editar un disc (no en sé el títol, només que era el 9è treball de Dischord), i
a finals del 81 van gravar uns temes per Dischord. Practicaven un hc trencat i
caòtic, però ràpid i compacte a la vegada, amb un guitarra “solista”
completament desbocat (no feia solos però es desfassava ben sovint). Potser en
això es podien assemblar als posteriors Black Flag.
Bandes
no-estrictament hardcore, però d’interès:
·
Misfits: nascuts el
77 –els primers temes són d’aquest any- dins de la segona onada de punk de New
York. Practicaven un estil bàsicament punk, de cançons curtes i bèsties i de so
brut. Parlaven de dimonis, sexe i sadisme com a temes recurrents. Tenien una imatge
d’acord amb les lletres. Van editar, durant els primers anys, Beware
(MX), Evil is as evil does (SG), Horror business (SG) i altres
edicions de petit format. També l’LP War commando (LP, 81?). No podem
parlar dels Misfits com un grup de hardcore, encara; excepte per algun tema
d’aquest disc.
2.1.3.
USA (costa oest)
Va començar mig any més tard que a l’Est,
però va ser molt prolífica. També era la que tenia més llaços establerts,
encara, amb l’escena punk anterior: no es detecta un trencament definitiu; les
fronteres són difícils d’establir.
Segells importants per al desenvolupament del
hardcore van ser: SST i Frontier records. El primer, tot i no estar
especialitzat en aquest estil, va ser fonamental per donar sortida a discos i
grups punks alternatius i hardcore per tots els USA. Estava gestionat per un
membre de Black Flag, dels quals en parlarem més endavant.
L’escena a Los Angeles estava formada per
dues generacions de públic, encapçalades per 2 tipus de grups. La primera
generació era més aviat intel·lectual i més o menys “positiva”, tot i que crec
que musicalment no se’ls pot definir com a hardcore. La segona, en canvi,
estava formada pel públic jove, vestit amb botes i cadenes, el cabell tenyit, i
violent. Passava al revés que a Washington DC, on la generació més jove era la
més “positiva”. Els grups de la primera generació (Germs, X, Screamers, Vox
Pop…) eren bàsicament grups punk i culpaven sobretot a Bad Religion –eren el
grup exitós entre els més joves– d’haver fet néixer la segona fornada de seguidors
amb una actitud tan diferent a la primera. Dels Germs es pot escoltar l’EP del
78, com a disc vàlid per entendre’ls.
·
Bad Religion:
formats el 80 a San Fernando Valley (Los Angeles). Van començar a tocar en
directe en festes organitzades en magatzems. El 80 o 81 van editar Bad
Religion (EP). En aquest EP hi havia temes de la primera demo dels Circle
Jerks. Apareixen també al Public Service Compilation de la discogràfica
Smoke 7.
·
Black Flag: van
editar Nervous breakdown (SG 7”, 79), que contenia temes de rabiós punk.
Llavors va venir el Jealous again (EP 10” 80), amb els primers temes
hardcore. L’entrada al grup de nou bateria i cantant va endurir el grup, però
crec que el canvi musical és més per la trajectòria dels temps que corrien que
per aquests 2 respectables personatges. La nova línia va ser continuada amb el Six
pack (SG, 80) i en els temes apareguts en els recopilatoris Chunks i
Cracks in the sidewalk (LPs, 81). A partir d’aquí desapareixeran del
mapa hardcore editant alguns SGs com Louie Louie (EP, 81) on practicaven
un estil molt més personal, línia que es veuria confirmada el mateix 81 amb
l’entrada de Henry Rollins de cantant: Damaged (LP, 81)… començant
definitivament una nova etapa que tenia poc a veure amb el hardcore, tot i que
Henry Rollins havia sigut cantant de S.O.A., una de les primeres bandes de
hardcore “positiu”. Black Flag va estar en el moviment hardcore de passada,
però li va fer un gran favor a l’atreure molt públic cap a ell.
·
Circle One
·
Descendents: Ride
the wild (SG, 79) és editat encara
com a trio, sense en Milo a la veu. No té res a veure amb el hc, encara. Fat
(EP, 81) és el seu segon disc i aquest sí es pot considerar hc.
·
Disability
·
Mad Society
·
Minutemen: Paranoid
time (SG, 80) i The punch line (LP, 80).
·
Social Unrest: la
revista musical Ruta 66 parlava d’una banda anomenada Special Unrest, dels que en
deien que eren uns punks veterans de San Francisco separats el 87 i reviscolats
el 97. Es referien als mateixos?
·
UXA
·
Wasted Youth
·
Varis:
Buried alive (LP, 96). 35 temes rars i inèdits arrencats dels arxius de
Smoke 7, segell punk d’LA entre el 81 i 83. Temes primerencs de Red Kross, Bad
Religion, Genocide…
Bandes
no estrictament hardcore, però d’interès:
·
Dead Kennedys: cal
escoltar els discos Fresh fruit for rotting vegetables (LP, 80) i In
god we trust (LP, 81) com a reflex autèntic del punk/hc americà de
principis dels 80.
·
Red Cross: des del
78. Grup de culte. Punk? Hc? Killer-rock? Herència glam-punk 70’s? En
definitiva, fusió de diverses influències a l’albada del hc i en relació amb
ell, que és per això que ens interessa. Annette’s got the hits (EP, 79).
Hetson i Reyes, dos dels seus quatre membres, marxen a altres grups: Circle
Jerks i Bad Religion; i Black Flag, respectivament. Quan l’escena tendia
definitivament cap al punk, emparada per la força d’uns Black Flag, els Red
Cross es refugiaran en els 60s. Smoke 7 els edita el segon SG, Test of time
(SG, 81). Born innocent (LP, 81). Aquesta, doncs, és una banda que
coincideix en el temps i espai amb la primera explosió hc, però que té una
altra cultura i estil de vida. Més endavant es canviarien el nom pel de Redd
Kross, degut a les pressions de l’organització internacional, i continuarien
traient discos (en comptagotes).
·
Social Distortion: punk
ràpid (veure Ruta 66 del gen 99). Primers temes del 81, recollits al Mainliner
(LP, 95).
·
T.S.O.L. (True Sounds of Liberty): Dance with me (EP, 81). Ens mostra el punk
incendiari i polititzat d’aquesta banda de la costa oest. Influència per als
Pennywise, Offspring o Bad Religion. Van evolucionar cap a un rock més gòtic i
amb influències dels Damned.
·
Varis: Chunks
(LP, 81), amb Black Flag, Vox Pop…
·
Varis: Cracks
in the sidewalk (LP, 81). Recull temes antics de Black Flag i d’altres
bandes.
·
Varis: Public
service (LP, 81), amb Bad Religion, Circle One, RF7, Red Cross i
Disability. No totes les bandes eren hc. Recopilatori d’un segell local de Los
Angeles, Smoke 7.
·
Vox Pop: Jeff Dahl
n’era un dels seus membres. Cab driver (SG, 80), Become a pagan
(MX, 81). Apareixen al recopilatori Chunks amb 1 tema.
2.1.4.
USA (sud)
Bandes
no-estrictament hardcore, però d’interès:
·
The Offenders: en
marxa des del 79 o 80 i des de Texas (Austin o Killeen –una petita ciutat prop
de la primera–). Bon grup amb caràcter propi. Van néixer com a banda punk i van
treure diversos SGs.
2.1.5.
Canadà
Bandes
no-estrictament hardcore, però d’interès:
·
D.O.A: de
Vancouver (British Columbia - Canadà). Més punk que hardcore. Positively
(EP, 81). 5 temes. N’hi ha un de molt ràpid, els altres són bàsicament punk.
2.2.
El thrash metal: camins paral·lels
Poc després del naixement del hardcore
apareix el thrash metal. La història al voltant d’aquests dos estils és ben
curiosa: el hardcore apareix el 80, descendent del punk, i el thrash ho fa el
81, descendent del heavy metal. Els dos estils són una evolució en el mateix
sentit: tendeixen cap a elements comuns, buscant ambdós més força, més
velocitat, més distorsió; perdent melodia i nitidesa. La diferència entre
hardcore i thrash està en que parteixen de dos branques bastant diferents.
Però, si bé el hardcore es pot considerar una
evolució legítima del punk, el thrash no ho és del heavy, ja que renega de les
formes grandiloqüents que està prenent aquest tant en música com en lletres
(concerts en grans estadis, allunyament del públic, actitud d’”estrella” dels
músics, vestimentes esperpèntiques, música pretensiosa i lletres que parlen de
fantasies poc creïbles). En què es basa el thrash per criticar les formes del
heavy? Doncs en la seva reacció natural contra un moviment que ja tenia una
dècada d’existència, i en l’actitud més realista del punk i el hardcore. La
rapidesa i força de les cançons thrash té molt a veure amb el hardcore i les
lletres –algunes, no totes– tenen un paper propagandístic, fent crítica
político-social, com en les bandes punk i hardcore. Per exemple, entre les
influències dels primeres thrashers, Metallica, Anthrax, Slayer, Exodus o
Destructor, o de bandes posteriors com Megadeth, hi podem trobar, apart dels
grups heavies, a Misfits, Ramones, Black Flag, Discharge, Dictators, Minor
Threat o Dead Kennedys, totes elles bandes punk i hardcore.
2.3.
Conclusions
Aquests dos anys que formen la primera etapa
del hardcore s’acaba amb la separació temporal de Minor Threat i l’abandó del
hardcore per part de Black Flag, però tot el que ha succeït deixa un bon gust
de boca i una il·lusió que fa que el hardcore no desaparegui i passi a la
història com una moda, sinó que prepara el terreny per a l’etapa de
consolidació següent.
3.
Segona etapa (1982-1983): la consolidació
Els anys 82 i 83 van veure
néixer una munió de grups, alhora que els que ja existien van anar evolucionant
i traient discos. Majoritàriament hem de parlar de grups americans, ja que en
aquesta època el hardcore seguia essent un fenomen quasi exclusivament americà.
Es pot parlar d’etapa de consolidació perquè el hardcore com a estil va parir
més discos provinents dels antics grups però també de nous que sortien com
bolets. Seguia la separació entre hardcore positiu i hardcore no positiu (no és
que defensés el negativisme punk o l’estar begut i drogat com a forma de vida,
però no estava especialment interessat en l’straight edge).
També el segell Dischord es
va consolidar, sobretot el 82, com una casa independent, de les més importants dels USA, ja que va
editar el recopilatori Flex your head, (LP, 82), que els va donar a
conèixer arreu d’USA i Europa. A més d’aquest recopilatori, el sector del
hardcore positiu va ser representat per noves bandes i es féu present amb el
naixement de noves escenes a moltes ciutats nord-americanes.També ens podem fixar en casos curiosos –posteriors– del panorama punk i heavy del moment, bandes que ens donen la clau per entendre una mica més quines fusions tenien lloc aquests anys i, per tant, en quin context va existir el hardcore. Una banda curiosa va ser Tank, l’altra Plasmatics.
Tank eren una banda heavy, diria que no gaire
bona, però que feien una música espontània i sincera, i el cantant tenia unes
influències clarament punks (llavors passaria a imitar a Lemmy de Mötorhead
–els dos eren cantants i baixistes de les seves respectives bandes–). Una de
les seves primeres edicions va ser Filth hounds of Hades (LP, 82?).
Plasmatics eren més aviat punk guarro, però
es van passar al metall. La seva líder era la carismàtica Wendy O’Williams.
W.O.W & Plasmatics van editar el turbulent Maggots: the record. Se
la va qualificar de punk-metal amb influències de Mötorhead.
3.1.
Escenes
3.1.1.
UK
·
Chaos
UK: Just more slaves (LP, 82?) i Short
sharp shock (LP, 83?).
·
Discharge: els seus
discos per aquesta època van ser el Hear nothing, see nothing, say nothing
(LP, 82), una de les obres mestres del hardcore, el Never again (LP, 82)
i l’State violence, state control (LP, 82). El 82 van anar per primer
cop als USA. Aquest any també suposa un impàs, a partir del qual començaran a
fer un heavy metal bastant monyes, encara que amb un regust hardcore –molt curiós–.
Es van separar el 86. Entre el 83 i l’any de separació encara treuen 5 LPs més.
·
Exploited: Attack/alternative
(SG, 82), Troops of tomorrow (SG promocional, 83), Computers don’t
blunder (SG, 83)
·
Disorder:
ja existien.
·
Genocide:
banda que cap al 86 va passar a ser els temibles Repulsion.
3.1.2.
USA (costa est)
New York, a partir del 82,
tindrà una gran escena gràcies al naixement de fanzines i segells. Boston també tenia una bona escena pròpia.
·
Agnostic
Front: fundats el 82 com a Zoo Crew a l’East Side de
New York. Treuen l’United blood EP (EP, 83), un dels EPs més buscats del
panorama hc. Imprescindible.
·
Artificial
Peace: Outside looking in (LP) és una de les
seves edicions, però no sé si és un original d’aquesta època que va ser
reeditat el 90 o és del 90. De Washington DC.
·
Bad
Brains: el 82 la casa Roir edita 15 cançons seves en cassette, Roir sessions (K7, 82 o
CD, 89), una relíquia del hardcore. Més endavant es va editar en CD,
titulant-se Attitude-The ROIR sessions (LP). El mateix 82 surt el seu
primer LP, Rock for light (82, LP), de so pesat i corrosiu i amb
guitarres ultra-ràpides. Van ser els primer a practicar una barreja entre
hardcore i thrash. El Rock for light és el primer disc on es plasma de
manera clara el crossover.
·
DYS:
de Boston.
·
Faith:
grup que va compartir LP amb Void: Faith / Void split LP (LP, 82),
editat per Dischord després del recopilatori Flex your head d’aquest
segell. També van publicar Subject to change (EP, 83).
·
Iron
Cross: van editar, al menys, un EP (col·laboració
Dischord-Skin Flint).
·
Jerry’s
Kids: grup de Boston on va tocar un membre de Gang
Green. Is this my world? (LP) conté un grapat de temes rabiosos i
accelerats.
·
Kraut:
banda de New York. El 83 gravaven el tema “Pyramids”, encara molt enganxats al
punk (influències dels Damned).
·
Minor
Threat: tornen amb l’Out of step (EP 12”, gener
83), amb 8 temes, que es distribueix àmpliament per Europa, i el Salad days
(EP 7”, desembre 83). 3 temes. Són la onzena i setzena de les edicions de
Dischord. Després d’aquest disc, el mateix 83, es van separar, esdeveniment
fortament lligat a la fi de la segona etapa del hardcore com a estil. Es van
editar pirates en directe com el Live at Buff Hall (SG), amb 7 temes.
Lyle Preslar entrarà a formar part de Second Wind, els altres ja ho veurem més
endavant.
·
Misfits:
van editar el Walk among us (LP, 82), amb algunes cançons hardcore, el Bullet
(SG), Evilive (LP) –en una edició hi ha 5 temes més que en l’altra–, en
directe, i l’Earth A.D./Wolfsblood (LP, 83) –potentíssim–, ja molt més
bèstia. Die die my darling (SG, 84) conté 3 temes. A partir del 84 ja no
treuen res més, però van deixar una gran petja en el panorama hc americà, junt
a Black Flag i Dead Kennedys.
· S.S.D.
(Society System Decontrol):de Boston. Van impulsar la
creació del segell X-Claim, editora important de discos de hc positiu. Van
editar sota aquest segell i col·laborant amb Dischord, que els va ajudar perquè
encara eren un segell sense recursos, un MX o MLP amb 18 temes, actualment molt
buscat per col·leccionistes, titulat The kids will have their say (12”,
82).
·
Scream:
Still screaming i This side up. El seu primer LP, del 82, és una
curiosa edició de Dischord –la desena–, de so molt depurat.
·
The
Meatmen: de Washington DC.
·
Varis:
Flex your head (LP, gener 82). Contenia els següents grups:
Untouchables, State of Alert, Goverment Issue (GI), Iron Cross, Red C., Void,
Youth Brigade, Artificial Peace, Deadline, Teen Idles, Minor Threat (aquests
amb 2 inèdites gravades l’abril del 81: “Stand up” i la versió dels Wire
“12XU”). Magnífic recopilatori per
comprendre la família Dischord i l’ambient hc de Washington.
·
Varis:
LP recopilatori de Dischord que compila 4 EPs: Minor disturbance de Teen
Idles (80), No policy de SOA (80), Legless bull de Government
Issue (81) i Possibility (o Welcome) de Yoth Brigade (82). Editat
el 83.
·
Void:
en aquesta època editen un LP compartit amb Faith: Faith / Void split LP
(LP, 82).
3.1.3.
USA (costa oest)
·
7
Seconds: de Reno (Nevada). El 83 gravaven “Out of touch”.
També van editar els EPs Skins, brains & guts E.P., d’intens hc amb
9 cançons curtes i Committed for life E.P., una joia de 7 temes. Van ser
una banda influent, liderada per Kevin Seconds.
·
Adolescents:
Losing battle (SG, 82), Kids of the black hole (LP, 82 o 83),
bastant experimental, i Somery (2LP).
·
Agression:
Don’t be mistaken (LP, 83). Anunciats com a “skate punx!”
·
Attitude
Adjustement: el seu debut va ser el No more Mr. Nice Guy
(LP). Llavors van treure l’American paranoia (LP), disc considerat per
molts com a millor àlbum dins del hardcore.
·
Bad
Religion: How could hell be any worse (LP, 82) va ser
el primer LP, però no el primer disc. Igual que el SG, es va vendre molt bé.
Després van treure un disc de dubtós hardcore, Into the unknown (LP,
83), experimental, progressiu… semblant a discos que estaven traient bandes com
TSOL i Adolescents. Actualment es penedeixen d’haver-lo gravat.
· Circle
Jerks: quines edicions consten d’aquesta gran banda
seminal per aquesta etapa biennal? Possiblement el Golden shower of hits
(LP).
·
Descendents: el
primer disc llarg és Milo goes to college (LP, 83), un dels primers
discos de popcore o pop-punk de la història (encara que no hem d’oblidar als
SNFU!). Tal com indicava el títol, en Milo va estar dos anys estudiant, del 83
al 85 –durant els quals el bateria va estar amb Black Flag–, així que el grup
va quedar parat. El 83 es va editar el recopilatori I’m not a loser -
American youth report (LP, 83).
· Hüsker
Dü: Metal circus (MLP), Eight miles high
(7”SG).
· Minutemen:
van editar What makes a man start fires? (LP), Buzz or howl under the
influence of heat (MLP).· Rigor Mortis: de L.A. (Califòrnia). Gravació de “Silent scream” el 83. Hc no massa ràpid però dur per l’època.
·
Social
Distortion.
· Suicidal
Tendencies: procedents de Venice (Los Angeles), es van
formar el 82 per la unió de diferents personatges amb l’objectiu de passar-s’ho
bé, com moltes altres bandes de hardcore (no és necessari ser un gran músic,
només tenir la il·lusió de fer quelcom creatiu i expressiu en grup). De vegades
sorprenia, dins del moviment hardcore, la seva manera de vestir: camises
florejades i pantalons d’estiu amples, però simplement era la manera de vestir
comuna a la zona on vivien. Eren també grans fans dels skateboards (d’això
prové el nom del grup), com altres músics i seguidors del hardcore, i això es
va reflectir en moltes de les lletres de les cançons. El primer enregistrament
va ser el Suicidal Tendencies (LP, 83), del qual se’n va extreure com a
SG Institutionalised (SG, 83), que va sonar a ràdios; com a vídeo, es va
passar a la MTV; i va aparèixer en una pel·lícula. A més, van fitxar per Caroline.
La popularitat havia trucat a la porta de casa seva. Però durant aquests
primers anys van ser sempre un grup molest, perquè no estaven situats en
l’escena hardcore-punk tradicional (musicalment van ser dels primers junt a Bad
Brains, Accüsed i Agnostic Front en incorporar regularment canvis de ritme i
solos als temes hardcore). Per al sector metàl·lic també eren incòmodes: feien
temes massa ràpids. Van tenir, però, molts seguidors que no estaven de punyetes
i trobaven prou interessant que un grup pogués fusionar alegrement hardcore i
tendències metàl·liques. De fet, el temps els va donar la raó perquè, com ja
veurem, aquesta fusió o crossover
seria l’estil predominant només 1 any més tard.
No
estrictament hc, però interessants:
·
Powetrip:
banda fundada per Jeff Dahl practicant speed-metal-punk. Lab
animal (SG, 82). When we cut we bleed (LP, 83).
·
The
Replacements: el disc Stink (LP, 82) contenia algun
tema hardcore, però era bàsicament un LP de punk-rock o pop-punk.
·
TSOL:
Beneath the shadows (LP, 82 o 83). Amb teclats i sintetitzadors.
Experimentació.
·
Varis:
American youth report (LP, 82). Mostra l’escena de Califòrnia amb bandes
hc com Bad Religion, Modern Warfare, Adolescents i Descendents, alguns grups
mig hc com Channel 3, Minutemen o RF7, i altres d’altres estils.
·
Varis:
el segell SST va editar el recopilatori Blasting concept, vol. 1 (LP, 82
o 83), amb alguna banda hardcore d’aquest segell.
·
Varis: Killed
by death (LP, 82), amb Vox Pop…
·
Varis:
Life is wonderful –82– (LP, 82), amb Vox Pop…
·
Varis:
Mystic sampler #1
(LP, 84), amb Powertrip, Minutemen, Manifest Destiny, Suicidal Tendencies, Vox
Pop (tot el seu MX del 83), Mentors, etc.
·
Varis:
la Better Youth Organization va editar un recopilatori farcit de grups
emblemàtics de l’època, Someone got their head kicked in (LP, 82 o 83).
No tot és hardcore. Hi ha Adolescents, Bad Religion, Social Distortion, Youth
Brigade, Aggression, Joneses, Blades, Battalion of Saints. Hi ha un CD que
recull aquest recopilatori i el del 84.
·
Vox Pop: Sleeping
in a stranger’s bed (SG, 82). 1 tema al recopilatori Life is wonderful
‘82 (LP, 82), i un altre al Killed by death (LP, 82). The band,
the myth, the volume (MX, 83?).
·
Youth
Brigade (L.A.): entre el hc i el heavy. What price
(SG, 83), Sound & fury (LP, 83), primer LP, Sink with Kalifornia
(LP, 83), recopilatori que recull les dues edicions anteriors i més.
3.1.4.
USA (sud)
·
M.D.C.:
del sud dels USA. Millions of dead cops (LP, 82) és un dels millors
discos de hardcore. Conté “John Wayne was a nazi”. Smoke signals (LP) i Metal
devil cokes són edicions posteriors, l’últim tornant a la música ràpida.
Altres
bandes no pròpiament hardcore:
·
The
Offenders: encara són una banda punk. Editen uns quants SGs. We Must Rebel (LP, 83)
és un disc fonamental
3.1.5.
Canadà
·
SNFU:
procedents d’Edmonton (Alberta - Canadà). Del 83 em consta la gravació de la
cançó “Womanizer”.
·
Stretch
Marks: de Winnipeg (Manitoba, Canadà). El 83 van gravar
“Foreign polices”. Hc poc definit, basat en el record dels Dead Kennedys.
·
Unwanted:
grup de Winnipeg (Manitoba, Canadà) que l’octubre del 83 va gravar “Tanks keep
rolling”.
·
Youth
Youth Youth: de Toronto (Ontario). Van gravar “Domination” el
83.
·
Young
Lions: també de Toronto. El 83 gravaven “In a field”.
Estil underground pròxim al hardcore, brutal, descarnat, desordenat i caòtic:
canya burra.
·
Zeroption:
uns altres de Toronto, que van gravar, el 83, la cançó “Realpolitik”.
No
hc, però interessants:
·
D.O.A.:
el 83 van gravar el tema “Tits on the beach”, semblant al punk-rock dels
Ramones.
3.1.6.
Europa nord
·
Raped
Teenagers: grup pioner del hardcore a Suècia, nascuts el 82
o 83. Ràpids, frescos i divertits. Cantaven en suec.
·
Varis:
Propaganda 2 / HC ’83, recopilatori finlandès.
3.1.7.
Europa sud
No
hc, però interessants:
·
Decibelios:
es pot dir que van ser els primers personatges de l’estat espanyol en publicar
un tema hardcore. Ho van fer el 82 amb un SG. Habitualment feien un estil entre
el punk, l’ska i el hc. Grup considerat oi! o skin (no està molt clara la
tendència: es creu que fatxes, però per les lletres podrien molt ben ser red). Paletas
putrefactos (SG, 82), conté un tema de hardcore primitiu i un altre d’estil
punk (sempre parlant a nivell musical).
3.2.
Conclusions
El segell Dischord, després de treure la
bíblia del hardcore positiu, va tendir més cap a un estil propi de grups, no
tan hardcore i obert a coses més innovadores, bàsicament de Washington DC però
sense tancar-se a l’exterior. Des de la mort de Minor Threat el 83 i fins als
90 van anar editant a grups com Rites of Spring, Beefeater, Snakes, Egg Hunt,
Gray Matter, Embrace, Fidelity Jones, Ignition, Pailhead, Fugazi, 3, Soul side,
Jawbox, Nation of Ulysses…
En aquesta segona etapa del hardcore el
segell Dischord va marcar molt, però si ho va fer va ser gràcies a Minor
Threat, banda que va impulsar la discogràfica, va canviar l’escena punk americana
iva determinar com seria bona part del hardcore dels pròxims anys, influint a
centenars de grups.
El canvi de Dischord, les separacions de Minor
Threat, Misfits i Descendents (aquesta de forma temporal) i el canvi
d’orientació de grups com Discharge, per exemple, marquen la fi de la segona
etapa.
4.
Tercera etapa (1984-1986): el hardcore metal i el melòdic
A partir del 83, quan el thrash assoleix un
cert reconeixement social, algunes bandes que feien hardcore per l’època
comencen a barrejar el seu estil amb tocs més metàl·lics, influïts per l’estil
descendent del heavy, el thrash. La causa esdevé, alhora, efecte: el hardcore,
influència decisiva per al naixement del thrash, passa a rebre influències
d’aquest. Una mostra de la creixent influència del thrash envers bandes de punk
i hc és el naixement d’Onslaught, després coneguts com a millor banda britànica
de thrash dels 80, però que van començar fent punk.
A partir d’aquest moment haurem de
diferenciar el hardcore “clàssic” (hardcore punk) del nou. Què és i com es
podria denominar aquest nou hardcore?: és una visió urbana del heavy metal
cansada de fantasies? Metall de carrer o street metal? Punks en busca de públic
thrash o viceversa? Hardcore amb influències del thrash? Thrashcore? Speedcore?
Deathcore? Hardcore thrash? Hardcore metal? Tot ve a ser pràcticament el
mateix, però a partir d’ara n’hi direm hardcore metal.
Les
fronteres, però, no són gens clares: bandes que feien hc punk ara fan hc metal,
altres que havien nascut com a hc metal es dissolen i retornen al hc punk, hi
ha discos de grups on es barregen els dos subestils sense problema… la mixtura
esdevé una constant en el moviment hc a partir d’aquests anys, i al hc barrejat
amb el thrash o metal se’l batejarà com a crossover.
Segurament aquests canvis a nivell musical van tenir part de culpa en el canvi
que també van sofrir les lletres: els punks solien queixar-se i estar en contra
de tot, en canvi els hardcore van començar a tenir un punt de vista més
positiu, parlant de temes político-socials o més quotidians. Les lletres
hardcore solien parlar de manera constructiva de pobresa, manca de feina,
polítics, multinacionals, sexe, droga, religió, societat, governs, skates, còmics… evitant el nihilisme
punk o la frivolitat pop. En molts casos s’abandonava la crítica social i
política per parlar de l’afició que alguns músics tenien pels skates i els còmics (eren elements
fonamentals en la cultura juvenil americana del moment), i d’altres temes poc o
mai utilitzats pel punk.
El hardcore metal es diferencia del hardcore
punk en la forma de tocar la guitarra (rascant les cordes per extreure’n
quelcom més que el so d’un acord, arribant a crear línies melòdiques no tan
lineals i més complicades, i realitzant algun solo de guitarra), en la forma de
cantar (la veu és més neta i modulable), en la bateria (molts redobles i
picotejats i no tant ritme “tu-pa-tu-pa”), i també en l’estructura musical general
(amb més canvis de ritme), la qual cosa permet allargar –doblar– la duració
mitja de les cançons, passant del minut i mig als tres.
El crossover
es va donar de forma més o menys accentuada segons cada grup i disc, però va
ser el caire general que va prendre el hardcore els anys 84, 85 i 86,
estenent-se tant a grups de hc positiu com als altres.
També va començar a funcionar el que podria
ser denominat com a hardcore melòdic (o popcore o punk-pop o hardcore pop o
cheese-core) amb grups com Descendents, 7 Seconds, Bad Religion o SNFU, que van
canviar el seu estil original. El hc melòdic es mescla amb estils com el pop o
el power pop.
De fet, quan parlem de subestils no podem
pretendre classificar matemàticament cada grup, perquè cadascun d’ells és una
fusió de diferents elements difícilment etiquetables, a més de que dos discos
d’un mateix grup poden ser considerats 2 estils diferents. Cal utilitzar les
etiquetes només com una simplificació que ens ajudi a entendre millor aquest i
d’altres fenòmens.
El 85 el hardcore metal assoleix ja un
reconeixement social en el sentit que antics oients de hardcore comencen a
escoltar aquesta nova música, així com també habituals oients de heavy i
thrash. Alguns grups com Suicidal Tendencies o D.R.I. comencen a fer “la primera
pela”, la qual cosa és molt mal vista pel sector de fans del moviment punk, que
anomenen “traïdors” a aquests grups. Aquests seguidors consideraven punks a
aquestes bandes i creien que el fet d’ésser punk equivalia a ser pobre i viure
al carrer. En canvi les bandes, mirant-s’ho des de la seva òptica, responien
que creien que els punks no tenien cap norma.
El hardcore positiu va perdre protagonisme en
aquesta època. Causa: la Dischord, la discogràfica positiva per excel·lència,
va derivar a altres estils (pop sorollós, power pop, hardcore extremadament
ralentitzat, experimentació i varietats underground) i, assecada la font,
gairebé es va acabar l’aigua. Gairebé, perquè el moviment positiu va quedar
recollit per la discogràfica-associació Better Youth Publishing / Better Youth
Organization (BYO) de Los Angeles (Califòrnia), la qual els anys 83 i 84 va
editar uns recopilatoris de bandes hardcore. El del 84 va ser el Something
to believe in (LP, 84). Ambdós recollien grups més o menys positius i més o
menys hardcore (també hi havia poppies, punkies i altres inclassificables)
d’arreu dels USA i Canadà. El disc del 84 comptava amb temes de Rigor Mortis,
Unwanted, Kraut, Youth Youth, SNFU, Young Lions, Zeroption, 7 Seconds i Stretch Marks com a principals bandes
d’interès. La Better Youth va recollir el hardcore positiu quan la Dischord,
sense abandonar el “positivisme”, va tendir cap a altres estils.
Altres segells de l’època va ser la casa
Rough Justice, especialitzada en crossover;
i Combat Records.
4.1.
Escenes
4.1.1.
UK
·
Broken
Bones!: formats per aquests anys (segurament el 83) per
Tezz i Bones, dos ex-membres fundadors de Discharge. Tezz va estar tocant la
bateria a Discharge fins el 81, durant tots els primers discos (el SG, Realities
of war, Fight back i Decontrol) i Bones hi va tocar la
guitarra fins el 82, durant els mateixos discos que Tezz més Why, Hear
nothing, see nothing, say nothing, Never again i State violence,
state control. O sigui, que havien estat la crema i nata de Discharge. Per
força havien de tenir un bon pedigrí.
·
Chaos
UK: no en sé cap disc de l’època.
·
Disorder:
ja existien.
·
Exploited:
Rival leaders (SG, 84).
·
G.B.H.:
a destacar el seu primer LP. Hardcore profundament influït per un mai superat
marcatge punk. Anglesos.
·
Genocide:
què van editar aquests anys? Grup molt desconegut i, per tant, molt mític. Té
l’atractiu de la raresa.
· Repulsion:
van sorgir de la dissolució de Genocide. Anglesos. El 86 van editar l’LP Horrified,
innovador pel tipus de hc, molt dur (pre-grindcore?). Van influir a Napalm Death
i a Unseen Terror. Del 88 al 90 estaran inactius, però després hi tornaran.
·
The
Instigators: nascuts al 84, el 85 treuen el seu primer disc.
·
Varis:
Bullshit detector vol.3
(LP, 84?), recopilatori de Crass on hi apareixien bandes punk i hardcore, en
concret la que donaria lloc després a Napalm Death (que possiblement s’anomeni
Fall of Because).
Pels volts del 86 va néixer el segell Earache
records, el qual revolucionaria profundament el hardcore i les estructures
musicals en general a l’editar de forma més o menys massiva discos del que
podríem denominar com a grindcore, un nou estil basat en el hardcore però
extra-brut i mega-ràpid, i amb una forma de cantar generalment súper greu. El
primer disc d’aquestes característiques pot ser el primer LP de Napalm Death Scum
o el primer d’Unseen Terror, Human error (tots dos editats el 87), per
bé que la banda es pot enclastar entre el hardcore i el grindcore. De fet
Earache va anar alternant discos hardcore amb altres de grindcore –per exemple,
les seves quatre primeres edicions van ser el segon LP d’Accüsed, l’split entre Heresy i Concrete
Sox i els ja esmentats de Napalm Death i Unseen Terror-. Està clar que Earache
va fer un favor a Europa per recuperar la seva adormida escena hardcore: des de
la mort de Discharge no passava res realment important.
El grindcore, musicalment, és un pas més cap
a la brutalitat, com en el seu moment ho va ser el hardcore respecte del punk.
En quant a lletres, progressivament s’abandona la temàtica social per passar a
parlar de temes com la destrucció, sang i fetge i altres per l’estil, com en el
death (l’evolució que per aquesta època sofria paral·lelament el thrash). Però
tot això ja forma part d’una altra història.
I per cert, què és el Hatecore?
4.1.2.
USA (costa est)
L’escena més important d’aquesta època
passava a ser la de New York, influïda pel metal. Amb els anys New York
acabaria contagiant a tots els USA. Aquesta ciutat, des del 82, estava
engendrant una gran plataforma de grups: Agnostic Front, Cro-Mags, Youth of
Today, Cause for Alarm, Token Entry, Raw Deal i DFA en són un bon exemple. El
club de la ciutat on solien tocar aquestes bandes era el ja llegendari CBGB’s.
Aquesta escena després va tenir repercussions en l’escena hardcore mundial.
Potser va ser la més important d’aquests anys. Però no tot era escena positiva
a New York, també existien els enfrontaments entre bandes rivals, violència i
tensió. Els grups no especialment positius d’aquesta gran urbs eren, entre
d’altres: Sheer Terror, SOD, Nuclear Assault, Crumbsuckers, MOD, Murphy’s Law…
A Boston hi havia també una gran escena. A
finals d’aquesta etapa entrarà en depressió i, sense ser un cas aïllat, el hc
es trobarà en un dilema sobre el seu futur.
·
Abused:
de New York.
· Adrenalin
O.D. (A.O.D.): hc metal. Uumungousfrungusa Mongus
(LP). New Jersey.
·
Agnostic
Front: el Victim in pain (LP, abril 84) encara
és bastant hc punk, però el Cause for alarm (LP, 86), ja incorpora el
metal. Hi ha un CD que recull aquestes dues edicions.
·
Bad
Brains: del 82 al 86 no editen res, però aquest últim
any surt l’I against I (LP), disc que no es pot considerar hardcore,
sinó l’estil particular del grup. Es pot dir que Bad Brains va viure la tercera
etapa hardcore des de l’ombra i quan, finalment, hi va participar, es va
desmarcar totalment de l’estil. A partir del 86, a més, es separen temporalment
fins el 89.
·
Cause
for Alarm: grup positiu de l’escena de New York on va
passar un temps com a cantant Billy Milano, el que després ho seria de SOD i
MOD.
·
C.O.C.
(Corrosion of Conformity): fundats el 82 a Carolina del Nord com a No Labels (o No Labels
eren un altre grup amb el qual van tocar junts en algun concert?), van treure l’Eye
for an eye (LP, 84?), l’Animosity (LP, 85) i Six songs… (EP).
De Carolina del Nord.
·
Cro-Mags:
formats el 81, fins al 84 no se’ls pot considerar seriosament. En aquesta època
no editen res, però són una banda molt important a New York. Harley Flanagan,
el seu carismàtic cantant, havia estat roadie
de Bad Brains.
· Crumbsuckers:
banda de hc metal que arrenca del 83. Va editar Life of dreams (LP, 86 o
87), disc poc innovador però rabiós i intens. Odiaven el satanisme i les
etiquetes musicals i tenien una legió de fans denominada la lliga futbolera.
·
Dag
Nasty: l’ex-Minor Threat Brian Baker en formava part,
després de la dissolució dels de Washington DC. La seva primera edició va ser Can
I Say (EP, 86), després Wig out at Denko’s (EP, 87).
·
Deep
Wound: de les primeres bandes de l’escena de Boston.
·
DFA:
de New York.
·
Gang
Green: amants dels skate
i practicants de hardcore metal. Es van donar a conèixer amb el recopilatori This
is Boston, not L.A. (LP), de varis grups. Another wasted night (MLP,
86). El seu primer nom de grup va ser “Borratxos contra Mares Idiotes”. La
versió CD té més temes.
·
Gorilla
Biscuits: procedents
de New York i formats per membres i exmembres de Youth of Today, Token Entry,
Warzone, Underdog i Side by Side el 86 amb l’objectiu comú de renovar el hc que
“s’estava quedant estancat”.
·
Justified
Violence
· Lemonheads:
sí, sí, sembla ser que els podem considerar, al menys per aquests anys, una
banda de hc o, si més no, de “punk-rock”, tal com es definien ells mateixos.
Bostonians. Vinculaven aquests estils amb el pop, també. Neixen el 86 de la
unió de 4 estudiants. Laughing at the way to the cleaners (EP, 86) és
introbable, però els 3 temes són a la versió cassette del Hate your friends, del 87.
·
Ludichrist:
van editar l’Immaculate deception (LP, 86), hc metal. Molt diferents
d’altres bandes de New York. Llavors van editar Powertrip (LP). Després
de dissoldre’s es van transformar en Scatterbrain, però practicant una fusió de
diferents estils.
·
M.O.D
(Method of Destruction): projecte encara verd, aquests
anys, de Billy Milano, també cantant de S.O.D. Degut als èxits d’aquest segon
grup, M.O.D. finalment començaria a funcionar.
·
Murphy’s
Law: les seves premisses es basen en la diversió,
l’alcohol i la bogeria sense límits. Murphy´s law (LP) és el primer
disc.
·
Nuclear
Assault: el 84 Danny Lilker marxa d’Anthrax per formar un
grup que donés sortida a les seves inquietuds musicals, més pròximes al hc
metal que al thrash. Va formar Nuclear Assault. Aquest és un exemple d’evolució
a la inversa respecte la majoria de bandes: d’Anthrax a Nuclear (del thrash al
hardcore, encara que molt metàl·lic i que més endavant abandonarien per tornar
al thrash). A principis del 86 treuen la seva maqueta Live, suffer, die.
El primer disc va ser Game Over (LP, 86). Possiblement abans d’aquest LP
hi hagi un MLP, però no n’estic segur. Després van venir Brain death (MX
o MLP, 86), Cross of iron (MX o LP, 86). Van escriure alguns temes de
hardcore, però en general practiquen la vessant més metàl·lica.
·
Raw
Deal: de New York i uns clàssics de l’escena. Després es
van convertir en Killing Time, canviant d’estil.
·
S.O.D.
(Stormtroopers of death): projecte efímer de 2 membres
d’Anthrax –banda thrash-, junt a Danny Lilker i Billy Milano, que va durar un
disc oficial, Speak english or die (LP, juliol del 85) i uns quants
concerts. Els dos membres d’Anthrax s’hi van implicar abans de treure el segon
LP d’aquesta banda. Durant la gravació, 3 components d’Anthrax s’entretenien
gravant versions de Discharge i Agnostic Front. Van titular The Diseased al
projecte. S’ho passaven tan bé que s’ho van prendre més seriosament. Llavors
dels tres membres en van quedar dos i van acabar de completar la formació amb
Danny Lilker (exmembre d’Anthrax que en aquells moments estava muntant Nuclear
Assault i Billy Milano (roadie d’Anthrax i cantant del grup punk Psychos). Van
composar temes propis i van tocar en directe. Primer havien anomenat The
Disease a la banda, llavors es van quedar amb S.O.D. El grup va tenir una curta
durada, però una efectivitat increïble en la difusió del hardcore, ja que
gràcies a la popularitat dels components d’Anthrax entre el públic thrash,
aquest va començar a escoltar hardcore amb els S.O.D. De fet el disc estava fet
amb l’objectiu de donar a conèixer el gènere combinant el bo i millor del
hardcore de l’època i fent-ne cançons. Un altre exemple de les nombroses
interaccions entre hardcore i thrash. Hi ha també pirates: Pussywhipped,
Stormtroopers of death (part 1), Whatever happened to New Jersey,
Live official. Alguns d’aquests pirates són de finals dels 80 o
principis dels 90.
·
Scream:
van anar suavitzant la seva música, com es demostra en el No more censorship
(LP).
·
Sheer
Terror: de New York.
·
Side
by Side: només tinc notícies de que haguessin tret un SG
per Revelation records, segell straight edge.
·
Slapshot:
potent banda straight edge de Boston. Back on the map (EP, 86) va ser la
seva primera edició.
·
Token
Entry
·
Underdog
·
United
Mutation: De Washington i des del 84.
·
Varis:
This is Boston, not LA (LP), amb Gang Green i altres joves grups que van
començar a despuntar. És interessant perquè l’escena de Boston fou una de les
més bones.
·
Warzone
·
Youth
of Today: de New York. We’re not in this alone (LP)
és el primer disc. Llavors van venir Can’t close my eyes (MLP, 85), Break
down the walls (LP), –els dos van ser recollits en un CD–. Disengage
(SG), i Live at CBGB’s summer 1986 (SG). Filosofia straight edge.
4.1.3.
USA (costa oest)
·
7
Seconds: van editar The crew (LP, 84), el debut en
llarga durada d’aquesta banda positiva, llavors Walk together, rock together
(LP, 85), primer editat com a SG, però després ampliat a LP amb altres SGs i
lives, Soulforce revolution (LP) i el New wind (LP, 86), en els
que, progressivament, es comencen a acostar al pop. En el New wind,
però, hi ha un parell de temes gravats el 85, produïts per Ian McKaye, ràpids i
molt bons.
·
Agent
86: hardcore reivindicatiu. Originaris de Califòrnia
però traslladats posteriorment a altres estats.
·
Angry
Samoans: Yesterday started tomorrow (MLP, 86),
excel·lent disc tret quan el grup va ser recuperat per l’incipient públic hc.
·
Attitude
Adjustement
·
Bad
Religion: en aquesta època només van editar el Back to
the known (LP, 85 o 86) que, com indica el títol, tornaven a ser un grup de
hardcore després d’un disc experimental, tot i que amb un tempo alentit.
·
Circle
Jerks: Wonderful (LP, 85), etc.
·
Clown
Alley: també en un pla de borratxeres i diversió, com
tants d’altres. Circus of chaos (LP). De San Francisco.
·
Cryptic
Slaughter: de Santa Monica (California). De passat punk,
van editar Convicted (LP), primer disc. El segon va ser Money talks
(LP).
·
Descendents:
hi tornen amb I don’t want to grow up! (LP, 85) i Enjoy! (LP,
86).
·
Excel:
existents des de principis del 85, van tardar força a editar el seu primer LP, Split
image, (LP, 86?). Un membre del grup és de Venice, com els Suicidal
Tendencies, la “capital de l’skate del món”, la qual cosa va anar molt bé a la
seva discogràfica a l’hora d’anunciar-los com a Skate Metal.
·
Fear:
pertanyents a l’escena històrica hc de LA com Circle Jerks.
·
Final
Conflict.
·
Hirax:
anteriorment L.A. Kaos i KGB. Banda de hardcore metal, totalment. Van editar el
Raging violence (LP) i el Hate, fear and power (MLP, 86). Llavors
el Not dead yet (CD) els va recopilar tots dos. Es separarien per un
temps. D’Orange County (California).
·
Hüsker
Dü: quan treuen el Zen arcade (2LP, 84),
encara hi inclouen algun tema hardcore, però el pop de guitarres serà el seu
objectiu final. El mateix passa amb Candy apple grey (LP, 86).
·
Rick
Agnew’s Yard Sale: Rick Agnew, cantant d’Adolescents, va
emprendre carrera en solitari, barrejant hardcore amb premisses més clàssiques
del rock. Quelcom diferent que va desenvolupar en els següents discos: All
by myself (LP), el primer, i Emotional vomit (LP), per exemple.
·
Sacrilege
B.C. (Sacrilege Berkeley California): les inicials BC són per
evitar confusions amb els Sacrilege britànics i thrashers. Més aviat thrash
metal, però tenen un primer disc produït per Mark Deutron, dels Clown Alley, Party
with god (LP, 87).
·
Septic
Death: el seu primer cantant fou l’artista Pushead. D’Idaho.
·
Suicidal
Tendencies: la tercera etapa del hardcore no existeix
discogràficament per al grup. Quan, després d’haver fitxat per Caroline,
semblava que tot aniria millor, una sèrie de catàstrofes insalvables van deixar
sense possibilitat de gravar res fins el 87.
4.1.4.
USA (sud)
·
D.R.I.
(Dirty Rotten Imbeciles): formats el 81 a Texas, van
editar el SG Violent pacification (84?), i els LPs Dirty Rotten
Imbeciles (LP, 84?), Dealing with it (LP, 85) –potser el seu millor
disc–. Al principi van començar com un grup de hc metal, però van tendir cap al
thrash. S’ha parlat molt sobre DRI com una de les “bandes iniciadores del hardcore”
o “representants del millor i més pur hardcore”; res d’això pot ser cert. Ja
veiem en quina època van començar a veure editats els seus discos i en quant al
“més pur hardcore”, què és?
·
M.D.C.:
amb l’àlbum Metal devil cokes (LP) es separen definitivament. El disc va
tenir problemes amb la Coca-Cola pel seu títol.
·
Mental
Abuse
·
The
Offenders: en aquesta època ja eren uns clàssics de
l’escena punk-hardcore USA. Havien editat forces discos, però Face down into
the dirt (LP, 85) i Endless struggle (LP, 86) ja són més hardcore.
·
Ugly
Americans: grup d’on procedia el cantant Simon Bob
“Sinister”, incorporat a C.O.C. després de que aquests últims publiquessin l’Animosity.
·
Verbal
Abuse
4.1.5.
USA (Seattle)
·
Accüsed:
The Accüsed split LP: pardon our noise, it’s the sound of freedom (LP,
83), Martha Splatterhead (EP, 84?), Return of Martha Splatterhead
(LP, 86) –crec que aquest és la primer producte que va editar Earache records–.
4.1.6.
Canadà
·
SNFU:
el primer LP és …and no one else wanted to play (LP, 85), amb temes
curts i enèrgics. Practicaven un estil imprecís, més aviat hc melòdic. El segon
és If you swear, you’ll catch no fish (LP, 86 o 87). Dels primers en fer
hc melòdic. Sense precedents.
4.1.7.
Europa nord
·
B.G.K:
grup carismàtic de l’escena hardcore holandesa. Nothing can go wrong
(LP) és el seu segon disc. Primera gravació impossible d’aconseguir.
·
Inferno:
Trio alemany amb el disco Tod and washing (LP, 86?) d’aquesta època.
·
Nasty:
de Bèlgica.
·
Raped
Teenagers: Live! (LP).
4.1.8.
Europa sud
·
HHH:
algú va dir que el nom responia a les inicials de Harina de Huesos Humanos.
L’abril del 84 neixen a Banyoles. La primera demo és del 85. La segona és Intelectual
punx. Van editar més maquetes. Llavors va sortir la segona maqueta en EP de
color vermell, editat pel fundador de Nuclear Blast, i que ara és un SG molt
buscat.
·
Negazione:
el màxim exponent hc d’Itàlia va editar 2 EPs el 84 i 85 respectivament.
Després van compartir un LP amb la banda Declino.
·
L’Odi
Social: catalans fent hardcore. Que pagui Pujol
(EP, 86). Un reedició del EP conté alguns temes més. Van aparèixer a l’LP
recopilatori Nicaragua rock (LP, 86), gravació en directe d’un concert
de vàries bandes punks. L’Odi va ser la única banda hc. La seva actuació va ser
bastant patètica.
·
Subterranean
Kids: de Barcelona. La banda es forma el setembre del
85. Van editar una maqueta, Subterranean hardcore (85 o principis 86),
amb la qual va assolir un important estatus dins del món hardcore europeu.
Incloïa versió del tema “Straight edge” de Minor Threat, tot i no ser una banda
straighter. Després van editar dos maxis, els quals el 90 van ser editats pel
segell anglès Earache (o al final no?).
4.1.9.
Austràlia
·
Hard-Ons:
en aquests anys comencen a editar els seus primers discos. Influïts tant pel
punk com per la música pop dels 60 i el heavy cavernícola dels 70, practicaran
un estil molt particular. Una influència clara quant a la seva faceta més
melòdica pot ser la dels Buzzcocks.
4.2.
Gèneres bastards. Hardcore barrejat amb...
Ressenyo aquí grups no
pròpiament hardcore però que en algun moment de la seva vida es creuen amb
aquest estil o hi tenen alguna relació, agrupats per estils:
4.2.1.
Heavy i power metal
·
Beyond
Possession: van evolucionar del punk i hardcore cap al
heavy.
·
English
Dogs: també funcionant des del 81, van gravar una
maqueta i el Mad punk and english dogs (MLP), Invasion of the
porkymen (LP), To the end of the earth (MLP, 84), Forward into
battle (LP, 85), Metalmorphosis (MLP), Where legends began
(LP). Progressivament van anar tendint cap al heavy metal.
·
Samhain:
són el grup següent a Misfits en la carrera de l’ex cantant d’aquests. Pot ser
interessant escoltar el seu primer disc, Initium (LP), que encara és
força punkie.
·
Vicious
Rumors: Banda de power metal de la Bay Area. The
sickest men in town
·
Warfare:
és una banda de heavy-punk, que té algun tema d’interès. Metal anarchy
(LP).
·
Youth
Brigade: el 85 van escurçar el seu nom per dir-se The
Brigade, i em penso que aquí s’acaba també la seva aventura punk-heavy-hc.
·
Phantasm:
fundats el 86 per Katon DePena (ex cantant de Hirax) i Ron MacGovney (ex
baixista de Metallica). En una maqueta van versionar als S.S.D. Van durar poc
perquè el primer va tornar als Hirax. Los Angeles.
4.2.2.
Thrash, power, speed i black metal
·
Detente:
quartet del 84 que, passant a ser quintet el 85, van editar el Recognize no
authority. Algun tema hc metal.
·
Hallow´s
Eve: Tales of terror i Death & insanity
són els 2 primers LPs, encara que només hi podrem trobar algun tema hc metal.
·
Mayhem
·
Prong:
de New York. Primitive origins (LP, 86?) conté algun tema hardcore
metal, però la seva evolució els portarà abandonar aquest estil.
·
Raw
Power: alguna influència del hc metal al Screams
from the gutter (LP, 84). Italians.
· Ruthless:
algun tema hc metal, dins del seu estil bàsicament power i speed metal. De Los
Angeles.
·
Sacrifice:
canadencs.
· Sodom:
fundats el 81. Més que res van ser una banda de thrash, però algun tema perdut,
sobretot en els primers discos (In the sign of evil (MLP), Obsessed
by cruelty, Expurse of sodomy (EP) ens recorda a les bandes de
hardcore (metal!). Per exemple, més tard, el 89, van editar l’LP Agent
orange (LP, 89), completament thrash, on hi figurava el tema “Ausgebombt”,
una delícia a cavall entre el hardcore, Mötorhead i el thrash. També cal
escoltar el tema “Bombenhagel”. Es curiós que els Sodom tinguin unes molt bones
relacions amb Tank, un altre grup heavy-punk-thrash-hardcore d’aquests sense
fronteres, la qual cosa demostra que existeix una mínima escena alternativa de
bandes situades entre el heavy i el punk i les seves respectives evolucions
(thrash i hc).
·
Warhead:
algun tema hc metal.
4.2.3.
Punk i rock’n’roll sorollós
·
Cerebros
Exprimidos: nascuts el 84 a Palma de Mallorca, els dos
primers anys tocaran una mena de punk rock brutal. Llavors començaran a
introduir més riffs, més guitarres, més guarreria i menys velocitat.
·
Mission
of Burma: banda seminal de Boston, influència bàsica dels
Lemonheads, que els definien com a “música escorredissa mesclada amb hc”.
4.2.4.
Punk
·
Upright
Citizens: punks alemanys amb inclinacions hc. Open
eyes, open ears, brains to think and a mouth to speak (LP, 85), el primer.
·
Vómito:
tampoc és una banda estrictament hardcore. D’Irun. El seu primer disc és el Fuerzas
de seguridad (LP, 85 o 86). Llavors van aparèixer al recopilatori Skalherria
punk (LP, 86).
4.2.5.
Punk, ska i oi
·
Decibelios:
Caldo de pollo (LP, 84), amb alguns temes de boníssim hc.
·
Kortatu:
la primera banda rock important d’Euskadi practicava un punk-ska-hardcore
polititzat. La vessant hardcore només la van desenvolupar en el seu primer LP Kortatu
(LP, 85) amb algunes cançons realment bones i ja uns clàssics del gènere.
·
Skatalà:
grup català skatalític amb algun tema hc, com feien els Decibelios, com p.ex.
“Bolingas”.
4.2.6.
Punk-rock i punk-pop
·
Parasites:
segurament no són una banda de hc, però practiquen un
punk-hc-pop melòdic molt interessant.
·
Ramones:
fins i tot el màxim exponent del punk-rock americà assimila la superació bèstia
del seu estil i comença a incloure temes d’inconfusible hardcore als seus
discos. Animal boy (LP, 86), és l’únic d’aquestes característiques en
aquesta etapa.
4.2.7.
Post-punk, funk i experimental
·
Minutemen:
Double nickels on the dime (2LP, 84) significa la desvinculació
progressiva del hardcore. Project: Mersh (MLP), 3-way tie (for last)
(LP), Ballot result (2LP).
4.2.8.
Grindcore
Del Grindcore –en el marc de
la discogràfica Earache- n’hem parlat abans, en l’apartat de l’escena
britànica. Aquí només esmentem el cas de Napalm Death que, procedents del punk,
ingressen directament al club dels pares del grindcore.
·
Napalm
Death: els “inventors” del grindcore provenien d’una
banda punk anglesa del 83, aproximadament, crec que anomenada Fall of Because.
Editen una demo l’abril del 86. Llavors els fitxa Earache. Graven més temes
que, junt amb la remescla de la demo, conformarien el primer disc, Scum,
(LP, juny 87).
4.2.9.
Recopilatoris amb gèneres diversos
·
Varis:
Nicaragua Rock (LP), directe que recull la banda hc catalana L’Odi
Social i altre bandes com La Polla Records, Kortatu…
5.
Quarta etapa (1987-1990): la gran eclosió
El 87 serà un any de canvi i de
renovació. Antics grups moriran per deixar pas a una boletada com no se n’havia
vist feia temps.
En aquests 3 anys l’escena creix de manera
brutal; sembla com si tothom s’hagués posat a fer hardcore. Aquest estil arriba
al públic massivament als USA, sobretot, i es dóna a conèixer a multitud d’estats,
europeus i sud-americans, principalment (els estats desenvolupats, que
consumeixen més música rock). Feia 7 anys que el hardcore era practicat per
nombroses bandes, però sembla que últimament això s’hagi oblidat. Fins i tot
molts joves que comencen a escoltar aquesta música anomenen Old School a les
bandes que en aquesta etapa començaven a treure discos, sobretot de l’escena de
New York. Si les bandes del 87 són Old School, què són Teen Idles, Discharge,
Minor Threat, Black Flag, SOA i altres grups del 80? És curiós si més no que
mentre per molta gent la vella escola del hardcore neix el 87, per mi aquesta
“vella escola” és la última part d’aquest treball, o sigui, el més nou del
hardcore en relació amb tot el que aquí s’explica.
5.1.
Escenes
Existeixen recopilatoris amb
bandes de diferents escenes, tals com:
·
Varis:
Bands that could be god (LP). USA.
·
Varis:
Barbed wire noise (EP), recopilatori internacional.
·
Varis:
Brain food (LP). 16 bandes de tots colors (hc, metal i rock), noves de
l’època.
·
Varis:
Get off my back (LP). USA.
· Varis:
Hardcore 1990. East meets west
(EP, 90). Gravat en viu el 90, recull a Point Black, Chorus of Disaproval,
Vision, Carry Nation, Killing Time i Sick of it all.
·
Varis:
Make it work (EP). USA.
·
Varis:
Not so quiet on the… (2LP). USA.
·
Varis:
Why are we here? (EP). USA.
5.1.1.
UK
En aquests moments UK estava parint una de
les millors escenes en anys gràcies, en part, a la Earache, com ja hem vist.
Una escena formada per bandes hardcore i grindcore com Extreme Noise Terror,
Electro Hippies, Dr. & The Crippens, Doom, Dan, Decadence Within, Napalm
Death, Carcass, etc.
·
Active
Minds: banda increïble d’UK. El seu estil varia a
través de gairebé tots els subestils del hardcore, des del hc melòdic al hc amb
influències grind. Boníssims. Filosofia straighter. Les seves edicions fins al
90, imprescindibles en una bona discografia hardcore, són You can close your
eyes to the horrors of reality… (EP, 87) i Welcome to the slaughterhouse
(LP, 88).
·
Anti-Cimex:
Absolute country of Sweden
(LP). Crossover amb influències de
Discharge.
·
Axegrinder:
The rise of the serpent men
(LP, 89). Crossover o thrashcore anglès.
·
Bomb
Disneyland: Why not? (LP, 89). Crossover.
·
Cerebral
Fix: Life sucks… and then you die! (LP, 89). Thrashcore. En aquest disc hi col·laborà
gent de Napalm Death.
·
Chaos
UK: The chipping sodbury bonfire tapes (LP,
90?). Els nois dolents de l’escena anglesa encara traient discos. Definits com
a “banda punk predecessora del hc a UK”, però jo els veig més, en aquesta
època, com a evolució lògica de Discharge i parents de Dr. & The Crippens.
·
Chaotic
Dischord: en un pla Exploited. També anglesos. Fuck the
lot of you (LP), Don’t throw it all away (LP), Very fuckin’ bad
plus (LP), Goat fuckin’ virgin killerz (LP).
·
Concrete
Sox: banda local que va compartir LP amb Heresy, el Split
LP (LP, 87). Després de semblar haver desaparegut del mapa, van editar el Sewerside
(LP, 90 o 91?).
·
Decadence
Within: Hc metal straight edge. Després d’haver tret
algunes maquetes editen el Soulwound (LP) i The lunacy (LP).
·
Disorder:
Violent world (LP). Grup que ja trobem a principis dels 80 al peu del
canó. Uns històrics de l’escena.
·
Dr.
& The Crippens: hardcore anglès bèstia, carregat d’humor
saludable i rebó. Una possible evolució del so dels Discharge. Raphanadosis
(LP, 89)
·
Electro
Hippies: The only good punk… is a dead one (LP), Play
fast or die (LP, 89?), el tema “Freddy’s revenge” –en directe– al
recopilatori Vile Vibes (LP, 90), Live (LP) i The Peaceville
recordings (LP). Britànics.
·
Exploited:
continuen fent el mateix de sempre però una mica més ràpid i
dur. Don’t forget the chaos (LP, 89 o 90?), The massacre (LP,
90).
·
Extreme
Noise Terror: van compartir el In it for life amb
Filthkick. També tenen LPs propis. Veu a l’estil grindcore.
·
Filthkick.
·
G.B.H.:
No need to panic (LP, 87?), City baby’s revenge (LP). De LPs n’hi
ha d’altres que no en sé el títol.
·
HDQ:
excel·lent banda britànica melòdica. Soul finder (LP).
·
Hellbastard:
anglesos influïts tant pel thrash com pel hc o grind. Pares del crust. Heading
for eternal darkness (LP, 88), Natural order (LP, 89).
·
Heresy:.
procedents de Notthingham i batejats al principi com a Plasmid. Editen el
primer disc anomenat Never healed (SG flexi, 87), després l’Split LP
(LP, gravat el 87 i editat el 88 o fins i tot 89) –2ª edició del segell Earache–,
compartit amb Concrete Sox i més endavant Live at Buff Hall (SG, 88), Face
up to it i el 13 rocking anthems (LP), potser el seu millor disc.
També van aparèixer al recopilatori Vile Vibes i van editar Thanks
(EP). A finals del 89 una revista nova anomenada Future now! va voler editar el
seu primer número amb un EP amb Heresy, Stupids i Depraved, però no sé
exactament com va acabar la cosa. Heresy va començar tenint influències del
hardcore europeu de Discharge i van evolucionar cap a un hardcore de so més
americà. Es van separar el 90.
·
Intense
Degree: van començar el 83 a Notthingham, influïts pel
hardcore USA (Black Flag, M.D.C…). Anys després van editar el seu primer disc War
in my head (LP, 89?). Llavors van estar de gira amb els Dr. & The
Crippens. Estil similar als conciutadans Electro Hippies o Extreme Noise
Terror, potser més metàl·lic, i que té algunes incursions en el hardcore
melòdic d’uns Visions of Change, per exemple.
·
Jailcell
Recipes: Two faces of Toothache (LP) conté
versions de Attitude Adjustement i Black Flag. El CD conté uns altres 15 temes.
·
Loveblobs:
hc des d’UK, segell Wiiija.
·
MDM:
tenen un LP Split amb Paradox UK.
·
Paradox
UK: tenen un LP Split amb MDM.
·
Ripcord:
Poetic justice (LP) i Live! (LP) són dues de les edicions dels
britànics, la segona essent la última de la seva carrera i demostrant que
practicaven un estil similar al de les bandes de l’escena antiga de Boston. Hi
ha una versió del tema de S.S.D “Boiling Point”.
· Snuff:
hc melòdic molt bo des de UK. Snuff said (LP), és un dels grans discos. Flibbiddydibbiddydob
(MX), Saidbutgorblineygustone (LP, 89).
·
Stretch
Heads: hardcore molt bèstia i ràpid, de so llauna i
cantant pseudo-rata. Molt bo. Escocesos de Glasgow. Discogràfica Blast First.
· Stupids:
anglesos. Jesus meets the stupids (LP, 87). Hardcore amb melodia i cors
i collonades. Van compartir un EP de vinil groc amb els australians Hard-Ons,
uns altres de la broma, el No cheese! (EP, 89). Possiblement també el 89
van aparèixer en un EP amb Heresy i Depraved, acompanyant el número 1 de la
revista Future now!, però no sé si es
va acabar editant. Més edicions: Live (SG), Leave your mark (EP).
·
The
Instigators: grup britànic de Huddersfield, diferents a la
resta dels grups d’UK. El segon disc va ser el Phoenix (LP, 87), el
tercer, el Wall of sound (LP, 88?), en directe, i el quart, Shokgun
(LP, 89?), després vindrien el Live – Recovery sessions (LP) i el New
old now (LP).
·
Unseen
Terror: banda de Shropshire entre el hardcore i el
grindcore. La seva primera edició, Human error (LP, 87) –quarta edició
Earache– es pot considerar un dels primers discos de grindcore. El mateix any
un dels dos membres del grup l’abandonava per anar a Napalm Death; l’altre
aniria a Heresy.
·
Varis:
a finals del 89 una revista nova anomenada Future now! va voler editar el seu
primer número amb un EP amb Heresy, Stupids i Depraved. Al final ho van fer?
·
Varis:
A vile peace (LP, 87), recopilatori de Peaceville Records, amb
Axegrinder, Heresy i altres bandes entre el hardcore i grindcore.
·
Varis:
Grindcrusher (LP, 91), recopilatori de la Earache.
·
Varis:
Pathological compilation (LP, 89 o 90), estranya recopilació
obscurantista que l’interès que té pels amants del hc és l’increïble grup
Stretch Heads –2 temes–.
·
Varis:
Vile Vibes, amb Electro Hippies, Doom, Toranaga, Deviated Instinct,
Confessor i altres.
·
Visions
of Change: una de les primeres bandes de hardcore melòdic a
UK i amb influències dels grups de la Dischord. My minds eye (LP).
5.1.2.
USA (costa est)
El 87 neix una nova escena hardcore a Nova
York. Les lletres són les de sempre però posades al dia: pobresa, manca de
treball, polítics que no convencen, multinacionals, sexe, droga, religió: temes
ardents i quotidians, tots tractats tocant de peus a terra. La música torna a
ser un hc metàl·lic, com el de les bandes nascudes al voltant del 84. Els grups
van adoptar noms escabrosos i impronunciables. En certa manera pervivia encara
el substrat punk.
El que és realment important és que tots
aquests grups de Nova York formaven una escena compenetrada i que l’èxit de la
mateixa va fer que el hardcore en general comencés a estar en el dia a dia dels
joves de tots els USA, estenent-se de forma imparable. Així mateix, els “vells”
grups com Suicidal Tendencies, DRI, Circle Jerks, Nuclear Assault,
Crumbsuckers, Agnostic Front o Cro-Mags, nascuts anys enrere (alguns a New
York, altres no) havien assolit molta popularitat als USA i durant el 87 alguns
havien estat de gira per Europa. El triomf d’aquests grups va ser molt sincer,
ja que havien aparegut com a bandes del carrer i, a força de bons discos i
treball, havien aconseguit el reconeixement d’un públic ampli.
·
Abused:
Songs of sex (LP).
·
Adrenalin
O. D. (A.O.D.): Let’s barbeque (EP), Sittin’
pretty.
·
Agnostic
Front: Liberty and justice for… (LP, 87 o 88), Live
at CBGB’s (LP, 89). Pels volts del 90 el seu cantant va ingressar a presó
(per 6 anys?).
·
Bad
Brains: Live (LP, 88). Canvis de personal: 2 nous
membres, ex-The People i Cro-Mags. Quickness (LP, 89), rumors de
separació i With the quickness (LP, 90). Spirit electricity (10”
LP).
·
Beyond:
No longer at ease (LP). De New York i amb influències d’inicis dels 80s.
·
Biohazard:
Biohazard (LP), primer treball, que conté un crossover soberbi. De Brooklyn.
·
Blast!:
It’s in my blood (LP). Santa Cruz (California).
·
Bold:
straighters metàl·lics amb un exmembre de Youth of Today. Abans dits Crippled
Youth. De New York. Speak out (LP, 88?) és un bon disc.
·
Breakdown.
·
Bullet
LaVolta: Bullet Lavolta (LP), amb influències de
Black Flag a bandes americanes de principis dels 80. Gimme danger (MLP).
De Boston.
·
C.O.C.:
Technocracy (EP, 87). En aquest disc entra Simon Bob procedent d’Ugly
Americans. Hc metal emparentat amb Agnostic Front.
·
Cro-Mags:
el 87 van editar The age of quarrel (LP, 86). Contenia referències
clares a Black Flag i no tan clares a Dead Kennedys. Era un disc força
metàl·lic, amb solos de guitarra i tot. El carismàtic baixista Harley Flanagan
havia estat membre d’una secta Hare Krishna i també skinhead, després d’haver
viscut una suposada dura infantesa a New York. Tot aquest cúmul d’experiències i
imatge es reflectia en el disc. Best wishes (LP, 90), segon disc dins
l’escassa però important discografia del grup de New York. Un pas més cap a al
metal: nous sons abandonant el hardcore. El Sr. Flanagan s’estrena com a
cantant a més de baixista. No fumen, no beuen, no mengen carn… com els SE però
a través de l’actitud Krishna.
·
Crucial
Youth: straight edge, bon humor, ironia i depurada
tècnica musical. The Posi-Machine (LP). De New Jersey.
·
Crumbsuckers:
Beast on my back (LP, 88). Amb aquest LP van canviar. LP molt tècnic
però menys passional.
·
Dag
Nasty.
· DYS:
Wolfpack (LP, 90). En realitat recull cançons no editades abans, tant
seves com versions de Bad Brains i Black Sabbath (!).
·
Extra
Hot Sauce: Taco of death
(LP, 88). Grup curiós de hc. Thrashcore amb elements clàssics i irònics. De New
York.
·
Flag
of Democracy: de Pennsilvània. Down with people (LP) és un gran disc, amb una veu molt
Dead Kennedys.
·
F.U.’s:
The origin of the straw dogs (2LP, 90). Són realment l’origen del grup
de hc melòdic Straw Dogs?
·
Gang
Green: Older Budweiser (LP, 88?). Llavors entra
en Josh Pappe, ex-DRI, com a nou baixista. Josh sembla ser que estava cansat de
que DRI s’ho agafés tot tan seriosament i per això es va passar a la banda
paradigma del descontrol i la diversió. El 90 possiblement haguessin aparegut
en un recopilatori entre diversos segells (sobretot thrashers) en benefici dels
països de l’est després de la caiguda del mur de Berlin. PMRC sucks
(MX), Sold out (SG).
·
Gorilla
Biscuits: el 88 editen un EP. El seu primer LP és Start
today (LP, 89). Hardcore canyero
però melodiós, en un pla Dag Nasty. Apareixen en diverses recopilacions, com la
New York Hardcore (LP, 89).
·
Government
Issue: Fun and games (SG, 88), Finale
(“LP, 89). El títol sona a colofó.
·
Gothic
Slam: New Jersey. Killer instinct (LP, 88). Hc en
la línia de SOD. Llavors van evolucionar cap al thrash en el seu següent disc: Just
a face in the crowd (LP, 89), que diuen que és molt bo.
·
Iron
Christ: d’Annapolis (Maryland). Primer disc titulat com
el grup, Iron Christ (LP). Crossover potent i de qualitat.
·
Killing
Time: potent i convincent grup de New York derivat
dels Raw Deal. Van aperèixer al New York Hardcore del 89. Hc crossover.
·
Lethal
Aggression: Life is hard… but that’s no excuse at all
(LP, 89) va servir de disc de debut. Hardcore en la línia clàssica.
·
Life’s
Blood
·
M.O.D.
(Method of Destruction): hardcore metal però molt fluix,
cosa que es fa palesa als discos USA for MOD (LP, 87), Surfin’ MOD
(LP, 88) Gross misconduct (LP, 89).
·
Madball:
Ball of destruction (SG, 89). La formació contenia diversos membre
d’Agnostic Front, així com el germà d’en Miret, dels AF, el qual només tenia 12
anys en el primer disc!.
·
Maximum
Penalty.
·
Meatmen:
Now hell make lotsa pals
(SG, 90).
·
Mucky
Pup: Hc còmic i estrafolari. Provenen de New Jersey,
formats el 86. Van debutar amb el Can’t you take a joke? (LP, 88), un
creuament entre el rap i el crossover
d’uns SOD o MOD. A boy in a men’s world (LP, 89) abandonava la imatge de
pallassos, i el següent, Now (LP, 90) ja era molt més seriós. Llavors
van derivar a terrenys musicals més variats i eclèctics.
·
N.B.S.H.
·
Outburst:
Miles to go (SG)
·
Point
Black: només en se una edició, la d’un EP. Són de New
York.
·
Poison
Idea: Feel the darkness (LP), Official
bootleg (2SG), Poison Idea & Ian MacKaye (MLP), Darby crash
rides again (SG), etc.
·
Reagan
Youth: el Volume 1 (LP) és una bona mostra del
potencial de la banda de New York.
·
Sacred
Denial: Let ‘em out (LP). De New Jersey.
·
School
of Violence.
·
Scream:
Live! (LP) recull el millor
dels últims temps de la banda. Hi ha un altre directe, el Live at Van Hall
(Amsterdam) (LP), que també reuneix els millors temes.
·
Sheer
Terror: Just can’t hate enough (LP). Van
aparèixer al New York Hardcore del 89.
·
Shelter:
Perfection of desire
(LP, 90). Banda de Ray Cappo, ex cantant de Youth of Today, que mesclava Fugazi
amb Gorilla Biscuits (per exemple). Influències krishna a les lletres.
·
Sick
of It All (SOIA): We stand alone (SG), Blood, sweat
and no tears (LP). De New York.
·
Slapshot:
The single (LP, 88?), primer disc llarg. Step on it (LP, 89?) és
el segon i el Sudden death overtime (LP, 90 o 91?) és el tercer llarga
durada. Straighters amb bambes Nike (!?).
·
Token
Entry: Jaybird (LP, 88). Patiren problemes de
personal durant aquesta etapa.
·
United
Mutation: tirant a grindcore. Fugitive family (SG), Rainbow
person (SG), Kyoki (SG, 90).
·
Uppercut
· Varis:
New YorK Hardcore. Where the wild things are (LP, 89). Bandes: Outburst,
Killing Time, Life’s Blood, Breakdown, Sheer Terror, Maximum Penalty, Uppercut,
NBSH i Gorilla Biscuits; totes en la línia del hc metal típic de New York.
· Verbal
Assault: Trial (LP), segon magnífic treball. On
(LP, 90?), també molt bo. Live! (LP). De Newport (Rhode Island).
·
Vision.
·
Warzone
· Youth
of Today: Youth of Today (SG), disc amb 3 temes que
va servir de comiat. Llavors el cantant Ray Cappo va anar a parar a Shelter.
Porcell, el guitarra, va estar amb Gorilla Biscuits i Judge.
5.1.3.
USA (costa oest)
Sembla ser que a San Fernando (Califòrnia,
USA) hi havia hagut una gran escena entre el 89 i el 91. De San Fernando eren
els Social Justice.
·
All:
banda nascuda el 87, a Los Angeles, descendent dels Descendents sense en Milo a
la veu. Tocs hardcore enmig de sons d’avantguarda i melodia. Allroy sez
(LP, 88), Just perfect (SG, 88), Allroy for prez (MLP), She’s
my ex (SG). El segon disc llarg és l’Allroys revenge (LP),
possiblement el millor. Trailblazer (LP) és un recopilatori en directe. Allroy
saves (LP, 90 o 91?), etc.
·
Bad
Religion: Suffer (LP, 88), No control (LP,
89), Against the grain (LP, 90).
·
Big
Drill Car: melòdics. Big Drill Car (LP), Small
Block (MLP).
·
Capitol
Punishment: De Fresno. El Glutton for punishment (EP,
88) conté quatre temes d’aquesta banda nord-americana. Després van treure el Bulwarks
against oppression (LP, 89) on barrejaven el hc amb altres estils, com
blues, rockabilly…
·
Chorus
of Disaproval
·
Corrupted
Morals: Cheese it (LP). Semblants a Circle
Jerks.
·
Crucifix:
de Berkeley.
·
Descendents:
All (LP, 87) potser és la seva obra mestra. Aquest any Milo els abandona
i desapareixen com a grup. Liveage (LP, 87), Hallracker (LP, 88),
són dos directes. La resta de la banda formaria All. 9 anys més tard es
tornarien a reunir tots els membres.
·
Down
By Law: Down by law (LP, 90?) és el primer
treball, amb influències de Bad Religion i Dag Nasty. Hi participava un ex
membre de Descendents i All (Smalley).
·
Excel:
el segon LP va arribar el 89: The joke’s on you (LP, 89), també molt
tard respecte del primer. Prèviament havien editat el MX Message in a bottle
(MX, 89?), amb versió del tema de Police.
·
Half
Off: d’Orange County.
·
Hirax:
després de canvis de personal, el 88 arribava un nou disc de la banda: Blasted
in Bangkok (MX, 88).
·
(Impatient)
Youth: Don’t listen (LP, 88), Frontline
(SG, 90). Hc melòdic amb influències del rock’n’roll o de The Clash. De El
Vallejo, prop de San Francisco.
·
Insted:
What we believe (LP). Straight edge
potent i convincent. D’Orange County.
·
Justice
League.
·
Lagwagon:
originaris de Goleta (California). Hardcore melòdic creuat amb Metallica i
AC/DC (!?). Molt bon grup, dels millors del melòdic, pel meu gust, amb
excel·lents temes intel·ligentment composats, sense caure en la banalitat
d’algunes bandes del seu estil.
·
No
For An Answer: grup straight edge bastant metàl·lic, amb
exmembres de bandes californianes com Unity, Justice League o Half Off. Segons
un crític, representaven la unió entre la força del hc de la costa est amb
l’estil “a salto de mata” de la costa oest. El setembre del 87 el grup va
gravar el seu primer EP de sis cançons, llavors van editar A thought crusade
(LP, 90) conté lletres intel·ligents i positives. Llavors es van passar a dir
Carry Nation.
·
Rich
Kids On LSD (RKL): californians. Ona melòdica.
·
Rick
Agnew’s Yard Sale: Horse bites, dog cries (SG), Think
of the children (SG) i altres.
·
Septic
Death: Somewhere in time
(SG, 88).
·
Social
Justice: els que més tard serien Downset van editar Unity
is strenght (EP, 89). Fins el 92, cap més llançament.
·
Social
Unrest: Mental breakdown (LP, 88).
·
Suicidal
Tendencies: Join the army (LP, 87), ja és més variat,
amb quantitat de solos de guitarra, Possessed to skate (SG, 87), amb
temes de l’LP anterior. A partir d’aquí podem dir que Suicidal abandona el hc
per fer un estil molt més personal i sense comparació possible amb cap altre
grup: How will I laugh tomorrow when I can even smile today (LP, 88),
que és un LP de “sobres”, Trip at the brain (SG, 88), Controlled by
hatred (MLP, 89), Feel like shit (LP) i Lights, camera…
revolution (LP, 90), amb el qual es completa tota la seva discografia per
aquesta etapa.
·
Total
Chaos: de Pomona. El primer que van editar va ser un SG
autofinançat, segurament el mateix 90.
·
Uncle
Slam: Heaven or Hollywood
(LP), Say Uncle (LP, 89). De Los Angeles.
·
Uniform
Choice.
·
Varis:
The big one (LP), amb bandes de Los
Angeles i San Francisco com Down by Law, Cringer, Victims Family, Green Day,
Big Drill Car…
·
Varis:
The thing that ate floyd
(2LP), recopilació californiana amb 34 bandes.
·
Varis:
No control at the country club live
(SG), bandes en directe com Bad Religion, Carry Nation, No for an Answer…
5.1.4.
USA (sud)
·
D.R.I.
(Dirty Rotten Imbeciles): Crossover (LP, 87) –el
títol ho diu tot-. Four of a kind (LP, 88), Fun factory (MX), Thrash
zone (LP, 89), també de títol molt explícit.
·
Rigor
Mortis: van editar un LP i llavors el Freaks
(MLP, 89), amb nou cantant. No són els mateixos que els que hem vist de L.A.
per a la primera etapa hardcore (80-81). De fet hi ha molt de merder perquè hi
ha pilons de bandes anomenades d’aquesta manera. Aquests són de Texas i
practiquen un crossover pròxim als
thrashers Slayer.
·
Verbal
Abuse: Rocks your liver (LP) és un àlbum clàssic
del hardcore. Just an american band (LP).
5.1.5.
USA (Chicago)
·
Impulse
Manslaughter: crossover
de Chicago. He who laughs last laughs alone (LP, 87) és el seu primer
LP. El segon, Logical end (LP, 89), els va obrir algunes portes més.
També tenen un EP (90). Un CD recull les tres edicions. Em sembla que també van
treure, després d’això, un MLP amb nous temes.
·
Lard:
De Chicago. Power of lard (LP), Last temptation of
reid (LP). Primer experiment de Jello Biafra després de Dead Kennedys, junt
a Al Jourgensen, de Ministry. Molt més fort del que ens tenia acostumats
Biafra.
5.1.6.
USA (Seattle)
·
Accüsed:
More fun than an open casket funeral (LP, 87?), Martha Splatterhead’s
maddest stories ever told (LP, 88). És el quart LP. Grinning like an
undertaker (LP, 90 o 91?). Hardcore metal.
5.1.7.
Canadà
·
Dayglow
Abortions: clàssica banda hardcore canadenca. Dayglow
Abortions (LP) i Here today, Guano tomorrow (LP) són els dos primers
discos. Out of… (LP)
·
Personality
Crisis: canadencs. Creatures… (LP)
·
SNFU:
Better than a stick in the eye
(LP, 88), el tercer. El 90 fitxen per Epitaph.
5.1.8.
Europa nord
·
Brutal
Obscenity: d’Holanda i des de principis del 88. No
estrictament hardcore (l’”evolució natural”!). Van editar la maqueta Sorry
boys and girls but we don’t have an image (89). També van incloure temes en
K7s recopilatoris i en el The sound of Holland (LP, 89). També van
editar un LP propi, It’s because of the birds and the flowers (LP, maig
89). 5 tracks of brutal crossover (MLP) és la primera maqueta del grup
passada a vinil. La música és la que es descriu en el títol.
·
Byob:
entre el punk i el grind. Holandesos. Byob (LP).
·
Chronical
Diarrhoea: Salomo says (LP, 88). Alemanys.
·
Entombed:
hc, grind i death metal. Left hand path (LP, 88). Suecs.
·
Filthy
Christians: grup suec entre el hardcore i el grindcore. El
87 giraven amb Heresy i el 90 van editar Mean (LP, 90).
·
Inferno: The son of god (LP, 87?), Hibakusha
(LP, 88?), Live and loud (LP, 89?) i It should be your problem
(LP, 90?).
·
Jingo
de Lunch: alemanys. Només es pot considerar hardcore el Perpetuum
mobile (LP), ja que després de firmar per una multinacional van començar a
fer hard rock, com es pot comprovar al Underdog (LP). L’Axe to grind
(LP, 89) és un disc irregular, entre el hardcore melòdic, el punk i el
rock’n’roll.
·
Life…
but how to live it?: una de les bandes hc de Noruega
amb més reconeixement. Cantant femenina i semblants a Jingo de Lunch, però
sense tant metal i més emocionals. Day by day (LP), Live! (LP).
·
Memento
Mori: aquests alemanys van estar en actiu des del 82 o
83, però fins al 89 no van editar Memento Mori (LP, 90), el seu primer
disc. Hardcore amb melodia i metal. Pel que sembla no simpatitzaven molt amb el
moviment Straight Edge. The cultural value of fear, destrust &
hypochondriac (LP).
·
Nations
on Fire: existien en aquesta època però no en sé cap edició
fins el 91. Belgues.
·
Nonoyesno:
de Munich (Alemanya). Message understood (LP). Crossover en la línia de Blast.
·
Rapid
Teenagers: Live! (LP), recull 16 temes del
veterà grup suec.
·
Slime:
alemanys.
·
Spermbirds:
el segon LP és el Nothing is easy (LP) i el tercer el Common thread
(LP). Alemanys amb cantant americà.
·
Rostok
Vampires: encara que es van formar el 85, fins el 88 no
van actuar en directe. Transylvanian disease (LP, 89) mescla hardcore,
punk i melodia. Alemanys. Pay the price (MX, 90) segueix en la mateixa
línia. Influències de Misfits? Un CD recull ambdues edicions.
·
Varis:
Als Je Haar…, vols 1 & 2 (LPs), recopilatoris holandesos.
·
Varis:
Apocalypse (LP), França.
·
Varis:
Let’s have more fun (LP), Alemanya.
·
Varis:
The sound of Holland
(LP), amb bandes com Brutal Obscenity.
5.1.9.
Europa sud
·
Andanada
7: grup de l’estat espanyol que va veure editada la
seva primera maqueta gràcies al segell alternatiu Fobia, també espanyol. El seu
disc de debut va ser Esperando a la muerte (LP, 89). Ap. Correus 46443,
28080 Madrid.
· B.A.P!
(Babaruna Aza Popularra!): grup d’Euskadi que va néixer
quan va aparèixer el hardcore en aquesta part del món, cap al 84. Van editar el
Bidehuts eta etxehuts (LP, 88).
· Bulldozer:
grup italià que va editar algun single per aquesta època (i quelcom més?).
· Corn
Flakes: No problem (maqueta), No problem
(MLP). Inclouen un tema en un EP compartit amb Cerebros Exprimidos, La Perrera
i Wipe Out Skaters.
· HHH:
de Banyoles (Pla de l’Estany, Catalunya). El seu primer LP és
el A por ellos, que son muchos y están supercachas (LP, 90). Cançons
molt ràpides, amb tocs metal i lletres compromeses. Una mescla de Electro
Hippies, Ripcord, Heresy i Slayer? Black Bass, Rouse i Overthhhrow van ser
bandes paral·leles amb els mateixos components, dedicades a explorar altres
estils.
·
Monstruación:
una seva maqueta és del gener del 87. Grup hc de Cornellà, no
molt bo segons el meu criteri.
·
Negazione:
van editar un EP, Behind the door (aquest era el primer en què cantaven
en anglès), amb les primeres influències metal. Conté 3 temes.
·
Parásitos:
almenys van editar una maqueta.
·
Radikal
Hardcore: hardcore sí però no radical. Bascos. La
venganza (LP, 88).
·
Subterranean
Kids: Los ojos de la víctima (EP, 87?). El
primer LP va ser Hasta el final, (LP, 89). De l’un a l’altre hi ha una
evolució molt important: més maduresa musical i lletrística.
·
Tarzán
y su puta madre okupando un piso en Alkobendas: el
tema “No!” és un exemple de hardcore primitiu espanyol.
·
Upset
Noise: històrica banda hardcore italiana, amb
influències metal. Nothing more to be said!! (LP).
·
Wipe
Out Skaters: el paradigma del hc a Madrid. Un pèl
melòdics. El 90 editen una maqueta, inclouen un tema en un EP amb Corn Flakes,
La Perrera i Cerebros Exprimidos, i participen en un EP compartit amb Cerebros.
5.1.10.
Austràlia
·
Hard-Ons:
The worst of Hard-Ons (LP, 88), Dickcheese (LP, 88) i Love is
a battlefield of wounded hearts (LP, 89), No cheese (EP, 89),
compartit amb The Stupids, Yummy (LP, 90), a més d’haver editat altres
discos de petit format i haver participat en algunes recopilacions. Potser són
la banda més hc del paquet de hc-metal-guitar-garruta australiana. No prenen
drogues.
·
World
War XXIV: hc afiligranat d’Austràlia amb influències de
Dead Kennedys.
5.1.11.
Brasil
·
Ratos
de Porao: la banda hc més internacional de Brasil. 18
temes curts entre el hc i el thrash eren els que es recollien a l’LP Brasil
(89). Anarkophobia (LP, 90 o 91).
·
Varis:
O começo do fin… (LP), Brasil.
·
Varis:
Sub (LP), Brasil.
5.1.12.
Japó
·
Varis:
Hardcore Unlawful assembly (LP). Hardcore japonès.
5.1.13. Origen desconegut
·
Blank
Schatz: The grand prize (LP). Hc punk amb tocs
thrash.
·
Bored
Youth: Touch and go (SG, 90).
·
Fix:
Cold days (LP, 90).
·
Intense
Mutilation: Safe Sex (LP, 90). Grup guarríssim
en quant a lletres i imatge i mitjanament bo en quant a música, d’estil crossover mal gravat.
·
Kings
of Oblivion: amb un membre de Heresy a les seves files. All
this madness (LP), Waster Machine (LP). Molt punkies.
·
Majority
of One: hc furiós tipus redskin (contra els prejudicis
racials). Think about tomorrow (LP).
·
Media
Disease: Hit and run (2LP, 90)
·
Reason
to Believe: bon grup americà. Reason to believe (LP).
·
Unity.
5.2.
Gèneres bastards: hardcore barrejat amb...
5.2.1.
Heavy i power metal
·
Dangerous
Toys: deien sovint que tenien moltes influències punk i
hc, però això mai no es podia rastrejar en els seus discos. Més aviat
heavy-glam.
·
Mind
Funk: banda formada el 89 per ex membres de MOD,
Uniform Choice i Celtic Frost. Llavors els ex Celtic Frost i Uniform Choice van
ser substituïts per un ex Soundgarden i un altre. En definitiva, l’únic interès per ser mencionats aquí és que als
concerts els solien obrir amb 2 versions de Black Flag. Pel que fa a la seva
música, habitualment era heavy metal poderós.
·
Rollins
Band: banda de Henry Rollins. Tenen un primer LP, el
segon és Life time (LP, 88). Heavy metal revisited.
·
Últimos
de Cuba: entre el hardcore i el heavy! Un millón de
ratas (LP, 88) va ser el seu primer disc.
5.2.2.
Thrash, power i speed metal
·
Acció
Directa: Acció directa (LP, 90). Thrash amb
alguna influència hc.
·
Acid
Reign: gairebé thrash. Moshkinstein (MLP), un LP, The
fear (LP, 89), The worst of Acid Reign (LP).
·
Crawlpappy:
amb membres d’Agnostic Front i Scool of Violence. Metal d’influències hc. Crawlpappy
(LP).
·
Holy
Moses: Queen of Siam (LP, 87?), Finished with
the dogs (LP, 88). Thrash ràpid i brutal amb influències hc.
·
Malefice:
Lotus blossom (LP, 90). En el seu crossover pesa més el thrash.
·
MG-15:
banda poc coneguda de Màlaga, influïda tant per Discharge, GBH
i UK Subs, com per Megadeth, Metallica, Mötorhead o Venom. Holy earth
(SG, 89 o 90), que el venien a través de l’Ap. Correus 164, 29780 de Nerja
(Màlaga).
·
Miok’s:
neixen el 87 al Baix Empordà. Somnis de llibertat (MA,
89), Algun tema Hardcore; altres més thrash.
·
Nuclear
Assault: The plague (MLP, gen 87), Fight to be
free (MX, 88), avançament del següent LP amb 1 inèdita, Survive (LP,
88). Handle with care (LP, 89).
·
Prong:
Force fed (LP, 87), Third from
the sun (SG) i Beg to differ (LP) són part d’una etapa en què podem
trobar quelcom d’interès.
·
Sacrilege
B.C. (Sacrilege Berkeley California): Too cool to pray
(LP, 90). Sembla ser que va ser un bon disc, però ja en una línia més aviat
thrash.
·
Scatterbrain:
grup de fusió provinent de les cendres de Ludichrist. Here comes trouble
(LP).
·
Soothsayer:
més aviat thrash. Have a good time (LP, 90).
·
Znöwhite:
edició d’un flexi i quelcom més. Relació amb el hardcore? No la sé exactament
–els concec per ser una banda thrash–, però un membre dels Active Minds els
assenyalava com a banda d’interès.
5.2.3.
Punk i rock’n’roll sorollós
·
Bored!:
metal+punk+ràbia+garruta. Combinació australiana de guitarres
robustes i ambient dens que va ser capaç de parir vàries vegades: Bored
(ML, 88), que conté unes bones dosis d’energia guitarrera metal punk. Negative
waves (LP, 89) és el més compacte i destructiu de la seva col·lecció. Take
it on you (LP, 90).
·
Cerebros
Exprimidos: mescla de punk, hc i rock’n’roll guarro. Per mencionar les edicions més
significatives: IV Cocurso Pop Rock (MLP, 88), un EP compartit amb Wipe
Out Skaters, Another day (EP, 90), editat sota el nom de Squeezed
brains, Cerebros Exprimidos (MLP, 89), Exprímelo. Demos (K7, 89),
que inclou totes les maquetes d’entre el 87 i el 88, Más suicidios (LP,
90).
·
Hellmen:
és una banda de “noise - pre-grunge - hardcore” australià. Un
creuament entre Black Flag i Radio Birdman. Herbal lunacy (MLP, 88), What’s
my name (EP, 88), Bastard sons of 10.000.000 maniacs (MLP, 89), Electric
Crazy Land (MLP, 90?), que és l’últim disc que van treure en una
independent.
· Junkyard:
sí, aquesta banda de rock’n’roll gamberro també va ensopegar amb el hardcore (o
diguem-n’hi punk-hc) a principis de la seva carrera. Junkyard (LP). Un
membre seu era Brian Baker, ex Minor Threat.
·
Massapeal:
Jazz (LP, 89), que també conté
un MX amb més temes. Barreja d’estils i influències –Hüsker Dü, Black Flag,
Hard Ons– com fan altres grups també australians. Comparables a Hellmen, Bored,
etc. Cap grup australià s’ha limitat a fer un hc massa pur. Rebutgen les
drogues.
· Richkids
on LSD: banda que amb el seu Rock’n’roll nightmare
(LP) –deliciós rock’n’roll tocat amb extremada ira i velocitat– va influir a
nombroses bandes hardcore de finals dels 80.
5.2.4. Punk
·
R.I.P.:
grup basc entre el hc i el punk. Alguns dels seus temes més
ràpids són esplèndids. Val la pena escoltar el No te muevas (LP, 87).
·
Vómito:
apareix un tema seu al recopilatori Bat, bi, hiru…hamar (LP, 87). Aquest
mateix any treuen el seu segon disc. Entre el hc i el punk radical basc.
5.2.5.
Punk, ska i oi
·
Cockney
Rejects: Londres. Punk-oi!
·
Decibelios:
Con el tiempo y una caña
(LP, 90).
·
Skatalà:
temes ska, altres hc.
5.2.6.
Punk-rock i punk-pop
·
Angry
Samoans: STP not LSD (LP, 89) és un bon disc però
no conté res de nou.
·
Dahl,
Jeff: amb Lazy Cowgirls va gravar el Haven’t bad a
drink (SG, 88) i en solitari el Suicide city (SG, 87), Vomit we
kiss (LP, 88) i I kill me (LP, 90). Amb Cheetah Chrome (ex Dead
Boys) Still wanna die (SG, 89). Com a Jeff Dahl Group, Stratch up
some action (LP, 89), I’m in love with the GTO’s (SG, 90), Ain’t
got nothin’ (SG, 90), Pussyfart KO live (LP, 90) i Gravity
(SG, 90).
·
Green
Day: hardcore melòdic? Més aviat punk rock posat al
dia.
·
Lemonheads:
Hate your friends
(LP, 97) és el disc més ràpid i dur del grup. Creator (LP, 88) oblida el
hc i s’eixampla de mires. Lick (LP, 89) inclou “Ever”, un tema que va
quedar fora del primer EP. Favourite spanish dishes (12” EP, 90), Lovery
(LP, 90).
·
Metal
Mike: l’excantant d’Angry Samoans en solitari. Plays
the hits of the 90’s (LP).
·
No
Use for a Name: és un grup més aviat punk-rock en plan
NOFX.
·
NOFX:
gran èxit de públic amb les seves melodies punk-rockers presumptament hardcore.
S & M Airlines (LP).
·
Parasites:
tan melòdic i poppie que potser no és un grup hardcore. Bons.
·
Ramones:
Halfway to sanity (LP, 87) i Brain drain (LP, 89) contenen
algunes gemmes hc.
·
Sticks
and Stones: Storm coming
(LP). Grup format per gent d’Agnostic Front i Warzone però fent punk rock
melòdic.
·
Varis:
Life is wonderful (LP, 89), amb Powertrip…
·
White
Flag: Whithin you, without you
(SG, 90).
5.2.7.
Post-punk
·
Fugazi:
alguns dels seus membres foren il·lustres personatges del hc
de Washington DC i el segell Dischord. Amb aquesta solera van editar Fugazi
(MX, 88), Margin walker (MX, 89), 3 songs (SG, 89), Repeater
(LP, 90).
5.2.8.
Experimental
·
Naked
City: ho barregen tot, inclòs el hc. Torture garden
(LP, 90).
·
Nomeansno:
“més que una simple banda de hardcore” o bé, hc amb rareses. Live + cuddly
(2LP, 91), recopilatori en directe de tots els anteriors treballs.
·
Spazztic
Blur: fundat a partir de membres de Wehrmacht (speed
metal) per fusionar hc, funk, ska, death metal… Spazztic blur (LP, 89).
5.2.9.
Hip-hop i funk
·
Negu
Gorriak: Negu Gorriak (LP, 90), amb algun tema
hc. La resta, fusió amb hip-hop, funk, punk, etc.
·
Victims
Family: “funk-jazz-core”, com han estat definits. Voltage
& violets (LP), Things I hate to admit (LP), White bread
blues (LP)
5.2.10.
Grindcore
·
Angkor
Wat: grindcore i hc. El 88 van aparèixer a
recopilatoris thrash. Són de Texas. When obscenity becomes the norm… awake!
(LP, 90). Només en conec el tema “Innocence 89”.
6.
Recopilatoris posteriors amb temes de l’època
·
Adolescents:
Adolescents (LP, 97), reedició del clàssic del 81 en un CD que, a més,
inclou el SG posterior al disc, Welcome to reality, i el primer LP de Rick
Agnew -ex cantant de la banda seminal de LA- en solitari, de 1982.
·
Agent
86: El seu LP Apartheid american style conté
dos EPs i cinc temes inèdits.
·
Angry
Samoans: Return to (o “from”) Samoa (LP, 90),
recopilatori de temes inèdits + un concert a New York el 81. Amb en Jeff Dahl. D
for the dead (SG, 90), conté temes gravats en directe el 82. Sembla ser que
el Gimme Samoa (LP, 87) és també un producte similar.
·
Artificial
Peace: Discography (LP, 92).
·
Bad
Brains: hi ha el Black dots (LP, 97), que recull
les primeres gravacions en estudi de la banda, el 79 (és allò que es pot
anomenar hc? És la primera banda del gènere? Aquest disc és la pedra filosofal
del moviment?). També l’Omega sessions (EP, 97), que recull 5 temes
gravats el 80 als estudis Omega. The youth are getting restless i un tal
Bad Brains
·
Bad
Religion: 80-85 (LP, 91), recull el 1er EP (temes
15 a 20), els temes apareguts al recopilatori Public Service (26 al 28), el
primer LP (1 a 14) i alguns temes del Back (21 a 25).
·
Black
Flag: The first four years (LP, 83), que conté
totes les edicions i aparicions en recopilatoris del grup en els seus primers
anys de vida –del 79 al 82. Wasted… again (LP).
·
Cerebros
Exprimidos: Squeezed brains, 1987-1992 (LP).
·
Circle
Jerks: CD amb el Group sex i el Wild in the
streets.
·
Circle One: Are
You Afraid? (LP, 97). Recull gravacions dels anys 80-84.
·
Chaos
UK: Floggin the corpse (79-83), recopilatori
d’aquests anys i “rare tracks”.
·
Cockney
Rejects: El The Best of Cockney Rejects (LP, 96)
recull gravacions del 79 al 81.
·
Descendents:
Two things at one (LP, 87) contenia el segon LP i el primer SG. D’altra
banda, el Bonus Fat EP (EP, 87) contenia el primer SG i el Fat.
·
Discharge:
The singles (LP), 1980-1986 (LP, 87).
·
D.O.A:
Bloodied but unbowed (LP), la millor recopilació del grup, que comprèn
des dels inicis fins bona part de la seva trajectòria. El disc més interessant
dels D.O.A. The lost tapes (LP), inèdites dels anys-84.
·
Exploited:
Singles collection (LP, 93), Live and loud! (LP), recopilatori en
directe.
·
G.B.H.:
Clay years (81-84).
·
G.I.:
No way out’ 82 (LP, 90).
·
Heresy:
al mercat hi ha dos LPs que recullen totes o bona part de les cançons del grup:
Voice your opinion (LP, 92). Visions of fear (LP, 92). Són una
primera i una segona part.
·
Minor
Threat: Complete discography (LP, 89), recull
tots els temes editats de MT, del 81 al 83. Live at buff hall (SG) conté
set temes. Va ser editat després de que es separessin.
·
Minutemen:
existeixen uns CDs que són força interessants com a recopilatoris. Un és el Post
Mersh I (2LP, 86), que conté els LPs Punch line i What makes a
man starts fire. El Post Mersh II (2LP, 86) recopila el Buzz or
howl i el Project: Mersh. El Post Mersh III (2LP, 88)
recopila el Paranoid time, The politics of time i diversos SGs
·
Misfits:
Legacy of brutality (LP) conté temes inèdits des del 77 fins al 81. Static
age (LP, 97) fa el mateix recollint molts dels temes del disc anterior, ja
que conté una sessió de gravació dels Misfits del 78 (17 temes) i el Legacy
també contenia temes d’aquesta època. La gravació és original del 78, així que
és força interessants per als amants del pre-hc. Els temes d’aquella sessió van
ser comercialitzats per separat en singles i EPs i inclosos en el Legacy.
Static Age, però, inclou l’únic tema que quedava per comercialitzar d’aquelles
prehistòriques gravacions punks que, tot i això, no eren les primeres del grup.
Possiblement sigui el gran LP del punk americà que mai va existir –obviant els
dels Ramones. Night of the living dead (LP): un recopilatori? 20
track album (LP) i Collection I i II (LP), recopilatoris.
·
Negazione:
Wild bunch. The early days (LP, 89) és un disc que recull els seus dos
primers EPs (anys 84 i 85) i temes del disc compartit amb Declino, tots cantats
en italià. Hardcore punk llatí.
·
The
Offenders: el Fight back (LP) és una recopilació de
temes antics inèdits.
·
Scream:
el Live! At Van Hall - Amsterdam (LP) és una bona gravació en directe
que recull els seus millors temes.
·
The
Teen Idles: Dischord n. 100 (EP, 96), llançament per
commemorar els 100 productes de la discogràfica. Conté temes del que va ser el
primer grup del segell pertanyents a gravacions fetes entre finals del 79 i
abril del 80 –cintes recuperades i les dues maquetes editades per la banda.
·
United
Mutation: Freak’s out (LP, 90?) és un disc que
recull 22 temes extrets dels seus primers SGs, demos o directes. Reflecteix
l’evolució del grup, del hc brutal a l’experimentació musical.
·
Varis:
…And the fun just never ends (LP, 93). D’interès hi trobem els
(Impatient) Youth i G.I.
·
Varis:
The Year In Seven Inches (LP, 93). Recull sis 7” de l’any 81 publicats
per Dischord, de Teen Idles, State of Alert, Minor Threat –dos–, Government
Issue i Youth Brigade.
·
Varis:
Hold your ground (LP, 94). A destacar l’aparició d’un tema antic
d’Artifial Peace.
·
Varis:
In crust we trust (LP). Es un recopilatori de grups de hc guarro,
grindcore i metal. És interessant perquè recull grups d’abans dels 90 com
United Mutation, Heresy o Malefice.
·
Varis:
Network of friends (LP), de Ataque Sonoro Records, amb Siege, Upright
Citizens, Adrenalin OD, Negazione, Offenders.
·
Varis:
The best of Bomp (LP). El primer volum d’aquests “bests” és del 78.
Sabent que a Bomp hi militaven grups interessants del moviment hc, podria ser
una bona idea escoltar algun volum referent a anys posteriors (84, 85, 86,
87…). Si el primer hem dit que era del 78… fes els teus propis càlculs! Potser
el IV, V…?
7.
Bibliografia emprada i bàsica
ì BUFFO,
“Especial hardcore con Scott Ian & Charlie Benante. Core’ 88”, a Metal Hammer, número 4, març 1988, pàg.
60-62.
ì BUITRE
NO COME ALPISTE, “Wipe Out Skaters. Monopatín arrasador”, Ruta 66, 99, oct 94.
ì DELGADO,
Antonio, i PARDO, Antonio, “Todo sobre las nuevas tendencias musicales más
duras”, a Heavy Rock, número 51,
novembre 1987, pàg. 19-23.
ì DELGADO,
Antonio, i PARDO, Antonio, “Thrash metal (…y parte 2)”, a Heavy Rock, número 52, desembre 1987, pàg. 18-21.
ì GONZALO,
Jaime, “Radio Birdman saga (3ª parte)”, Ruta
66, número 38, març 89.
ì GONZALO,
Jaime, “Redd Kross. La noche que los Beatles durmieron desnudos con la señora
Partridge”, a Ruta 66, número 126,
març 1997, Ed. Ruta 66, S.A.
ì HARD
MARY, “Cerebros Exprimidos. Materia gris”, Ruta
66, número 59, feb. 91, Ed. Ruta 66, S.A.
ì LADIS
MONTES / ARMA DE FUEGO-RIPPLE, “Jeff Dahl. Busca, destruye, atruena y estalla”,
Ruta 66, número 58, gen 91.
ì MACKAYE,
Ian / NELSON, Jeff, text inclòs a l’edició número 100 de la discogràfica
Dischord –The Teen Idles EP-, Dischord records, Washington DC, 1996.
ì MAYO,
Luís A., “Lemoheads. Granizado emocional”, a Ruta 66, número 69, gen 91, Ed. Ruta 66, S.A.
ì Momentos
Thráshicos - Semaphore, catàleg de maig de 1991, Barcelona.
ì Momentos
Thráshicos - Semaphore, catàleg d’agost de 1991, Barcelona.
ì PORTA,
Ramon, “Hardcore. Infección nacional ’87. USA”, a Metali-K.O. II, número 11, 88?, pàgs. 13-15, Ed. Zona 10,
Barcelona.
ì POWELL,
Steve J., “Descendents. Vuelven porque todo sigue siendo una puta mierda”, a Ruta 66, número 125, feb 1997, Ed. Ruta
66, S.A.
ì RODRÍGUEZ,
José Manuel, “Revolución Heavy Metal”, a Rock
de Lux, (entre feb 87 i jul 88), pàg. 44-45.
ì Stand by.
Hc fanzine, número 1, set. 97
ì The art of self-control,
número 1, estiu 96. Hc straight edge fanzine.
ì Thrash Metal,
número 4, juny 89?, MC Ediciones, Barcelona.
ì Thrash Metal,
número 5, ag 89?, MC Ediciones, Barcelona.
ì Thrash Metal,
número 6, oct 89?, MC Ediciones, Barcelona.
ì Thrash Metal,
número 7, des 89?, MC Ediciones, Barcelona.
ì Thrash Metal,
número 10, juny 90?, MC Ediciones, Barcelona.
8.
Proposta d’audició en base a 20 discos representatius
•
Bad
Brains: Black dots (LP, 97 –gravacions del 79-)
•
Black
Flag: The first four years (LP, 83 –gravacions de 79-82-)
•
Adolescents:
Adolescents (LP, 81)
•
Circle
Jerks: Wild in the streets (LP, 81)
•
Minor
Threat: Complete discography (LP, 89 -temes de 81-83)
•
Discharge:
Hear nothing, see nothing, say nothing (LP, 82)
•
Angry
Samoans: Back from samoa (LP, 82)
•
Varis:
Flex your head (LP, 82)
•
Misfits:
Earth A.D./Wolfsblood (LP, 83)
•
Agnostic
Front: Victim in pain (LP, 84)
•
D.R.I.
(Dirty Rotten Imbeciles): Dealing with it (LP, 85)
•
Youth
of Today: Can’t close my eyes (MLP, 85)
•
S.O.D.
(Stormtroopers of death): Speak english or die (LP, 85)
•
Bad
Religion: Back to the known (LP, 86)
•
Nuclear
Assault: Game Over (LP, 86)
•
Suicidal
Tendencies: Join the army (LP, 87)
•
Cro-Mags:
The age of quarrel (LP, 86)
• Active Minds: Welcome to the slaughterhouse (LP, 88)
• Active Minds: Welcome to the slaughterhouse (LP, 88)
•
Hard-Ons:
Love is a battlefield of wounded hearts (LP, 89)
•
Dr.
& The Crippens: Raphanadosis (LP, 89)
