Línies de recerca


  • Personatges
    • Lluís Companys i Jover (1882-1940), segon president de la Generalitat contemporània.
    • Josep Trueta i Raspall (1897-1977), eminència mèdica al servei del catalanisme.
    • Josep Irla i Bosch (1876-1958), president de la Generalitat a l’exili.
    • Agustí Calvet i Pascual “Gaziel” (1887-1964), assagista i director de La Vanguardia.
    • Xavier Monsalvatje i Iglésias (1881-1921), escriptor entre el modernisme i el noucentisme.
    • Baldiri Reixac i Carbó (1703-1781), capellà autor d’un modern manual de pedagogia.
    • Josep Fàbrega i Pou (1868-1939), diputat republicà afusellat pel franquisme.
    • Emili Vigo i Bènia (1917-1954), director a l’exili del periòdic d’ERC, La Humanitat.
    • Miquel Matas i Tauler (1859-1939), un republicà històric del Baix Empordà.
    • Vicenç Folgado i Guasp (1876-1941), diputat republicà per la Bisbal d’Empordà.
    • Joan Arola i Solé (1881-1931), lerrouxista a Barcelona i a la Bisbal d’Empordà.
    • Gumersind Vilagran i Roquí (1913-2004), capellà gironí implicat en causes socials.
    • Lluís Esteva i Cruañas (1906-1994), el renaixement de l’arqueologia durant la postguerra.
    • Personatges històrics de Santa Cristina d’Aro.

  • Del segle XIX al primer terç del segle XX
    • Els ateneus i els casinos. Centres de lectura i biblioteques.
    • La formació de nous municipis independents. Santa Cristina d’Aro (1858).
    • El diccionari català-valencià-balear.
    • El republicanisme a inicis del segle XX. El Baix Empordà.
    • La Mancomunitat de Catalunya. L’obra. Els diputats de les comarques de Girona.
    • La Gran Guerra: la primera guerra mundial.
    • L’Europa d’entreguerres i la Revolució russa.

  • Segona República
    • Panoràmica general.
    • El republicanisme entre 1931 i 1936. El Baix Empordà.
    • El naixement del Partit Comunista de Catalunya.
    • Els Fets d’Octubre de 1934.
    • El cos de carrabiners a les costes catalanes.
    • El temps de la Segona República en les memòries d’un sabater de Palafrugell.

  • Guerra Civil
    • Panoràmica general.
    • El PSUC.
    • La Guerra Civil. Dinàmiques locals: la Vall d’Aro.
    • Violència revolucionària i posicionaments polítics al voltant d’aquesta
    • El front del Segre.

  • Exili de 1939
    • Panoràmica general.
    • Terminologia i semàntica.
    • Quantificació dels contingents humans migratoris.
    • Perfil (edat, orígens territorials, gènere, professió, ideologia). Republicans i revolucionaris.
    • Factors determinants de l’exili.
    • Estudis locals de l’exili. L’exili comarcal del Baix Empordà.
    • Trajectòries personals i biografies a l’exili. Exiliats gironins i del Baix Empordà.
    • Llocs de la retirada de l’exili de 1939: el Pirineu català.
    • Els camps de concentració i els de càstig.
    • Testimonis orals de l’exili.
    • La diàspora: la dispersió de l’exili pel món.
    • L’ERC del sud de França (1944-1954): Irla, Ginesta, Vigo, Calvet, Vila, Barrera, etc.
    • Carles Cardó, Aureli M Escarré i els polítics republicans catalans (1936-1954)
    • De l’exili als camps nazis.
    • L’exili de republicans i conservadors a Suïssa (1942-1944)
    • L’exili català a Prada (1941-1968)
    • Josep Tarradellas, secretari general d’ERC (1944-1954)
    • El periòdic d’ERC La Humanitat (1944-1951)
    • La Solidaritat Catalana (1945)
    • La constitució del Govern català a l’exili, el setembre de 1945.
    • Manuel Serra i Moret versus Joan Comorera, socialista contra comunista.
    • Manca de sintonia entre exili i interior.

  • Franquisme
    • Panoràmica general.
    • La repressió franquista. Les víctimes.
    • Els Batallons de treballadors.
    • Depuració de biblioteques.
    • El nacionalcatolicisme i l’evolució de l’Església a Catalunya.
    • La medicina rural durant la postguerra. El Dr. Martí Casals.
    • La postguerra a la Vall d’Aro.

  • Segona Guerra Mundial i Guerra Freda
    • La Segona Guerra Mundial.
    • Llocs del nazisme al nord-oest d’Àustria (Mauthausen, Gusen, Hartheim).
    • La Guerra Freda: el naixement d’un món bipolar.

  • Historiografia i memòria
    • La història local: evolució, tendències i aplicacions.
    • La construcció d’una història local: el cas de Santa Cristina d’Aro.
    • La història oral: oportunitats i amenaces.
    • Les biografies: històries personals i col•lectives.
    • La memòria històrica: significat, polèmica i usos actuals.
    • La memòria històrica de la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme.
    • La memòria històrica segons Enzo Traverso.
    • Manuel Vázquez Montalbán i la recuperació de la memòria històrica.
    • Historiografia de l’exili.
    • Els grups de recerca sobre el franquisme.
    • El Museu Memorial de l’Exili.
    • El Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust (27 de gener).
    • El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (5 de febrer).
    • Els Dia de la Victòria sobre el nazisme (8 i 9 de maig). La memòria impossible sobre el comunisme. 
    • El Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme (15 d’octubre).
    • Bèlgica i la memòria històrica sobre la Primera Guerra Mundial.
    • Bulgària i la memòria històrica sobre la Segona Guerra Mundial i el comunisme.
    • Eslovènia i la memòria històrica sobre la Segona Guerra Mundial i el comunisme.
    • La línia Gòtica d’Itàlia. El front de guerra del 1944 i la seva memòria històrica.

  • Fonts i metodologia
    • Fonts documentals sobre republicanisme.
    • Fonts documentals sobre les Brigades Internacionals.
    • Fonts documentals sobre l’exili.
    • Els censos de població. El mètode de comparació intercensal.
    • Diaris i dietaris de soldats al front durant la Guerra Civil.
    • Les memòries.
    • Els testimonis orals.

  • Arxius
    • Els arxius. Arxius de les comarques de Girona: història i actualitat.
    • Els arxius de gestió. L’arxiu del servei de carreteres de la Diputació de Barcelona.
    • Els Quadres de Classificació. Del Baix Empordà a Catalunya.
    • Fonts documentals dels arxius municipals.
    • Els fons de beneficència. El fons de la Casa de Caritat de Barcelona.
    • Els fons personals. Propostes de classificació.
    • Els fons d’imatges històriques. Comarques de Barcelona.
    • Els Tallers d’Història: el cas de Sant Feliu de Guíxols.

  • Patrimoni
    • Llocs de la història de Catalunya.
    • Llocs de la retirada de l’exili de 1939: el Pirineu català.
    • Llocs del nazisme al nord-oest d’Àustria (Mauthausen, Gusen, Hartheim).
    • El patrimoni de dues guerres mundials, a França: des de la frontera amb Alemanya a Normandia.
    • Llocs de memòria i d’història de Noruega.
    • Llocs de memòria i d’història de Praga (Txèquia).
    • Llocs de memòria i d’història de Nova York.
    • Els llocs del Madrid històric.
    • Llocs de la història d’Egipte.
    • Llocs de la història de Menorca. 
    • Llocs de la història de Santa Cristina d’Aro.
    • Pobles perduts: Sidillà (Baix Empordà), un conjunt preromànic abandonat el segle XIV.
    • Llocs perduts: Malvet (Baix Empordà), un temple abandonat el segle X.
    • El Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
    • Les biblioteques històriques. Les col·leccions científiques del segle XIX.
    • Els discursos dels museus d’història.
    • Classicisme i modernisme arquitectònics.
    • Les col·leccions d’instrumental mèdic. El Dr. Martí Casals.



  • Paisatge i territori
    • Els paisatges de Catalunya. El Catàleg del Paisatge.
    • El paisatge del Montgrí.
    • La funció portuària: Sant Feliu de Guíxols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada