Llibre Itineraris de la retirada de 1939. Museu Memorial de l’Exili 

(Barcelona: Generalitat de Catalunya, Memorial Democràtic de Catalunya, 2020)

[Edició en francès: Itinéraires de la Retirada de 1939. Musée Mémorial de l’Exil (Barcelona: Generalitat de Catalunya, Memorial Democràtic de Catalunya, 2020)].

Em plau anunciar-vos la publicació d'aquest llibre del qual en sóc autor.

Aquesta guia de mà dóna a conèixer els espais de memòria vinculats a la retirada de 1939 d’una forma pràctica, senzilla i entenedora. El marc geogràfic de referència és la part oriental dels Pirineus, a banda i banda de la frontera: una serralada que centenars de milers de republicans van haver de travessar camí de l’exili. 

La guia, amb informació actualitzada i un context històric ben delimitat, proposa diversos itineraris que permeten descobrir paisatges de memòria i llocs simbòlics –silenciats durant bona part del segle xx. 

La publicació és també una eina de suport per visitar el Museu Memorial de l’Exili, un espai museístic amb vocació transfronterera que es dedica a analitzar l’exili republicà de 1939 i, alhora, proposa una reflexió crítica a l’entorn dels exilis i els desplaçaments forçosos de població en el decurs del segle xx i fins a l’actualitat. 

Vegeu-ne l'acte de la presentació al MUME:

Vegeu-ne un vídeo de presentació:

Es ven a:

• Girona: 22, Geli, Voltes
• Costa Brava: Cucut (Torroella), Romero (Palamós), Guineu (St. Feliu de Guíxols), Vitel·la espai fòrum (Palafrugell)
• Figueres: Bookman
• La Jonquera: MUME
• Olot: Drac
• Web llibreria Generalitat

***

Itineraris de la retirada de 1939. Museu Memorial de l’Exili és un llibre que s’ha cuit a foc lent. El treball arrenca d’uns anys ençà. Durant aquest temps, els llocs senyalitzats per diferents entitats, especialment pel Memorial Democràtic, han crescut força. Tots aquests llocs nous i els que ja hi havia han quedat recollits en la present edició. En total, són 251 els llocs ressenyats.

Aquesta guia s’adreça a un públic interessat en la història, el patrimoni, la memòria i l’art commemoratiu. Conté vuit propostes d’itineraris que enllacen diversos punts d’interès relacionats amb la retirada.

Alguns dels llocs recollits, efectivament, han estat senyalitzats pel MUME i pels consell comarcals corresponents, agrupats sota la denominació «Espais de Frontera i Exili», una secció de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. Altres elements han estat senyalitzats per l’Administració francesa o bé per entitats memorials. També hi són. Finalment, s’inclouen punts no senyalitzats però relacionats amb el fenomen de la retirada republicana com a conseqüència de l’ocupació franquista de Catalunya.

De fet, el llibre té l’objectiu de donar a conèixer els espais vinculats, concretament, amb el primer exili, el que es produeix entre gener i març de 1939. Són 251 llocs en 3 mesos, la qual cosa ens indica que fou una època convulsa en que succeïren moltes coses, en un territori en canvi constant i que les protagonitzaven moltes persones alhora.

La guia està encapçalada per una breu explicació del context històric d’aquest primer exili que pretén facilitar que s’entenguin millor tant els continguts del Museu com els elements inclosos en cadascun dels itineraris.

A continuació, la guia conté un destacat apartat dedicat específicament a la que és una de les peces centrals d’aquesta xarxa de llocs de memòria: el Museu Memorial de l’Exili. Ve a ser, doncs, la primera guia de què disposa el MUME després de la seva obertura, l’any 2008.

Posteriorment s’exposen vuit itineraris de la retirada i l’exili, numerats de l’1.1 al 4.1. L’àmbit geogràfic d’aquestes rutes és el Pirineu gironí –atès que és la franja fronterera que quedava en mans republicanes a inicis de 1939 i el lloc on s’habilitaren els principals passos de frontera–, i també les comarques nord-catalanes del Rosselló, el Vallespir, el Conflent i l’Alta Cerdanya.  

De gener a març de 1939, diferents municipis i espais de les comarques gironines i de les nordcatalanes acolliren l’èxode que transitava per aquets territoris, s’habilitaren els passos oficials de frontera per part de les autoritats franceses, se n’utilitzaren d’alternatius, s’improvisaren els camps de concentració provisionals, es bastiren la major part dels principals camps de llarga durada i també s’habilitaren altres llocs d’acollida, més dignes, però minoritaris, com les residències.

D’aquesta manera, els itineraris vinculen les poblacions sudcatalanes de la retirada amb els passos de frontera i els llocs d’arribada a la Catalunya del Nord i resta de territori francès, majoritàriament camps de concentració.

Cada ruta proposa uns elements visitables agrupats per municipis. De cada element s’especifica la seva ubicació geogràfica i una breu descripció. Tot plegat s’il·lustra amb unes imatges. Sovint els peus de fotografia aporten un xic més d’informació sobre el significat de cada element.

Les vuit rutes intenten reconstruir els camins de l’exili del 1939. Quatre d’aquestes se centren en els punts oficials oberts a la frontera francoespanyola: la 1.1 passa pel coll dels Belitres (Portbou, Alt Empordà); la 2.1, pel coll del Portús (la Jonquera, Alt Empordà); la 3.2, pel coll d’Ares (Molló, Ripollès) i la 4.1, pel pas de Puigcerdà i la Guingueta d’Ix (Cerdanya).

Les altres quatre estan vinculades a aquests passos oficials, però passen per punts de frontera no habilitats per les autoritats, per tal d’evitar la massificació dels oficials. Porten el mateix primer número que el del pas oficial, per evidenciar la seva vinculació geogràfica amb aquest. En aquest sentit, hi ha els itineraris 1.2, pel coll de Banyuls (Rabós, Alt Empordà) -vinculat a Belitres-; 2.2, pels colls de Lli i de Manrella (la Vajol i Agullana, Alt Empordà); 2.3, pel pas de Costoja (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) -vinculats al Portús- i 3.1, pel coll de Malrem (Camprodon, Ripollès) -vinculat al coll d’Ares-.

Cadascun d’aquests itineraris s’encapçala amb un mapa de situació dels municipis pels quals passa.

En certa manera, els vuit itineraris volen reconstruir les rutes reals que va seguir l’emigració de 1939. Tanmateix, els recorreguts que us proposem en aquesta guia uneixen punts geogràficament propers, la qual cosa fa que no es ressegueixin estrictament les rutes de certs col·lectius com, per exemple, la que van fer els representants polítics, el grup d’intel·lectuals catalans o els curadors de l’art i el tresor dinerari, els quals van anar fent tombs per diferents poblacions –sense massa lògica geogràfica– fins a passar la frontera. Per tant, s’ha optat per un recorregut més lineal i pragmàtic, que faciliti la visita al lector interessat en fer-la.

En els municipis que apareixen als itineraris, si hi ha llocs de memòria relacionats amb la Guerra Civil, el franquisme o l’exili més enllà de la retirada –com per exemple, l’activitat de Pompeu Fabra i Pau Casals a Prada o el fenomen del maquis–, també s’han fet constar com a punts visitables. Malgrat no tractar-se de punts del primer exili, hi passem massa a prop per no proposar de fer-hi una visita.

I al revés, els llocs relacionats amb la retirada que queden massa allunyats dels Pirineus i que, per tant, no es poden incloure en la proposta de visita, es fan constar com a annex al final de l’itinerari amb el qual tenen més relació. Res se’ns escapa, en aquest recull.

La guia es tanca amb un índex dels elements visitables en els itineraris d’aquesta publicació –agrupats pel seu significat històric, per tant, en un ordre diferent del geogràfic–. En aquest sentit, podem destacar que es ressenyen 251 llocs visitables, 168 dels quals estan relacionats amb la retirada -69 són relatius a la retirada per terres catalanes i 99 per terres nordcatalanes-. Del 83 elements restants, 4 pertanyen a la categoria general de fronteres, duanes i migracions; 28 a la Guerra Civil espanyola; 24 a l’exili més enllà de la retirada (l’exili a partir d’abril de 1939); 4 al Franquisme; 16 a la deportació als camps nazis i a les víctimes del nazisme i del règim de Vichy; 2 a la Segona Guerra Mundial; 4 al fenomen del Maquis i 1 a la Guerra d’Algèria.

El llibre també disposa d’una bibliografia bàsica i apartats més tècnics com les adreces d’interès i un llistat d’abreviatures emprades.

Al llibre faig constar l’agraïment per la col·laboració de moltes persones, amics i coneguts, que han millorat l’edició d’aquest volum, però aquí vull fer un agraïment específic a en Miquel Serrano, conservador del MUME, els coneixements del qual ha estat inestimables per a la confecció d’aquesta monografia, al director del MUME, l’Alfons Quera, que amb la seva perseverança dona fe de que no ha descansat fins que no ha vist publicada aquesta guia, i a en Jordi Font, actual director del Memorial Democràtic i, abans, director del MUME, amb el qual vam gestar inicialment la idea d’aquest projecte.

Per acabar, tan sols espero que sigui una bona eina pel Museu, pel Memorial Democràtic i per la ciutadania en conjunt. Desitjo que la feu servir, que us l’endueu als llocs que visiteu, que trepitgi territori, que us la feu vostra i, al capdavall, que la fruïu.