El Mallol, poble enturonat. Centre administratiu del vescomtat de Bas i lloc de reunió, el 1428, dels cabdills remences de les diferents parròquies de la Vall. El 28 de maig, reunits amb el vescomte de Bas, Bernat de Cabrera, obtingueren protecció contra els mals usos dels senyors. L'any anterior, el 1427, un terratrèmol havia ensorrat el castell, l'església i les muralles.
Massa sovint se'ns descriu els remences com a pagesos. "Pagès" és un terme que en l'actualitat ha perdut part del seu significat històric. Ens evoca més aviat l'arrendatari d'unes terres; el protagonista de l'últim gran episodi pagès de la història d'aquest país: el camperol subjugat al propietari; el dels fets d'octubre del 1934. Però el pagès de les revoltes remences del segle XV -malgrat estar sotmès a mals usos com el d'haver de pagar al senyor per poder abandonar el seu mas-, no era un camperol desemparat. Podia perfectament ser un pagès amb grans propietats i situat ben bé capdamunt de l'estament dels que treballaven. Per això és un encert que en la placa que recorda els pagesos de remença de la Vall d'en Bas es refereixi a aquests com a "prohoms". És un terme molt més ajustat a la veritat.
Casa del veguer
El carrer més cèntric, on donava la presó i cal notari, davant per davant. L'arxiu de la notaria és un dels més importants de Catalunya.
La presó, als baixos del palau del veguer
Els reus que eren condemnats a ser assotats ascendien al castell, residència emmurallada dels vescomtes de Bas, al capdamunt del poble, per aquest carrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada