Jaume Carner i Romeu, l'home que podia haver salvat la República

Jaume Carner, un home amb “cap de
procònsol que revelava la seva raça 
agrícola i romana”, tal com el va 
definir l’ultradretà 
José Calvo Sotelo.

Avui, 22 de febrer de 2017, és el 150 aniversari del naixement de Jaume Carner i Romeu, un històric del republicanisme catalanista, nascut a el Vendrell, que va ser ministre de Finances de la Segona República (1931-1933) i que morí el 1934, gairebé en l'exercici del càrrec.

Josep Irla, el president de la Generalitat a l'exili, opinava que "de viure Jaume Carner, els aconteixements a Espanya s’haurien desarrollat de manera distinta, i la pèrdua de la República, potser, evitada". No és poca cosa...

Irla havia conegut Carner de ben a prop en els moments previs a la constitució oficial de la Generalitat. Ambdós van formar part de l'assemblea de la Diputació Provisional d'aquest organisme, Carner com a president i, Irla, junt a Lluís Companys, en qualitat de vicepresident.

Seguint amb les memòries d'Irla, Jaume Carner fou "un català d’arrel i soca, d’una clarividència extraordinària", el qual es popularitzà amb la històrica frase que llençà en el Congrés dels Diputats: “O la República acaba con March o March acabará con la República”.

La República va intentar acabar amb el financer Joan March –el propi Carner, des del Ministeri, va aconseguir que fos empresonat per evasió d’impostos i per activitats econòmiques tèrboles i irregulars–, però, com sabeu, a la fi va ser March qui va acabar amb la República, esdevenint el puntal financer del cop d'estat dels militars del juliol de 1936.

Jaume Carner, segon per l'esquerra i Josep Irla, quart, en una
de les sessions de la Diputació provisional de la Generalitat
de Catalunya (10 de juny de 1931)
[Fundació Josep Irla, Arxiu fotogràfic]

És la vella història del capital contra la ciutadania –contra la res publica– per mantenir els privilegis dels que viuen a costa dels altres. “El diner contra la llei” –que va dir Poblet, en la biografia de Carner. De fet, de Marchs n'és ple, el món, el d'ahir i el d'avui.

En contra d'això lluità Jaume Carner. De fet, fou el pare d’una de les reformes fiscals de to social més importants de la història econòmica espanyola: la introducció de l’impost progressiu sobre la renda personal. Això a més de crear l’impost sobre el luxe. Ja ho havia advertit ell mateix: “Seré un ministre impopular, perquè faré pagar els rics”. Carner també establí la necessitat de mesurar el dèficit pressupostari d’un exercici a l’altre.

Permeteu-me, doncs, que reti un petit homenatge a Jaume Carner, un home que lluità per la República sense recórrer a la demagògia en els discursos ni a la voluntat de lluïment personal en l’exercici del càrrec –diu  Josep M. Poblet (1977)– i fent gala d’un agut sentit del pragmatisme –explica Alfred Pérez Bastardas (1984). Que, de fet, és el que convé per fer la revolució de debò, aquella que aporta beneficis tangibles, la qual cosa els fa irrevocables.

• Carner, Jaume. La democràcia nacionalista de Catalunya. Edició a cura d’Alfred Pérez-Bastardas. Barcelona: La Magrana, 1984.

• Poblet, Josep M. Jaume Carner. Polític, jurisconsult, industrial, i ministre de Finances de la II República. Barcelona: DOPESA, 1977.